Es moda ajuntar berenar i dinar. Aquest menjar s’anomena brunch, és un panxó de begudes i sortit de platerets, menjat asseguts a taula a mitjan matí. Sobrepassat el migdia fa anys existeix l’aperitiu, dit vermut, ja que l’associem a una beguda, la teca no és tan substanciosa, es pica alguns piscolabis i es fa al voltant de la taula.
Ningú que no hagi fet 10 hores de feina diàries i el dissabte matí fins a les 12, pot conèixer el sentiment de satisfacció que es sentia, quan net i polit, amb una camisa blanca ben planxada i l’alegria a la cara, et trobaves amb sa quadrilla per anar de tapes als bars tradicionals.
El Tardeo domina actualment del capvespre fins es fosquet. Fer un mosset i prendre’s una cervesa no son els únics protagonistes, es cultiva l’art del contacte social, hi ha qui «fa gambes» i es pesca mútuament i és agradable que sigui un espai intergeneracional.
Les begudes espirituoses eren més presents en la societat d’abans, així col·loquialment trobem nombroses dites per reflectir la comicitat i dir amb humor, que hom ha begut en excés: Anar xop, dur unes bones veles, dur o agafar un pet, una mona, una merda, una paperina, anar trompa, anar gat, anar o dur un bon mèrvol...
Dels que per desgràcia tenien l’hàbit de beure en excés trobem: Li agrada tocar vidre, beu més que una esponja, aixeca el colze, beu com un clot...
També hi ha expressions com tirar-se a la beguda, tenir un mal beure -es posa agressiu- o saber beure, predisposat a estar alegre i simpàtic. Amb el dit gros i petit estesos i els altres tres plegats, fèiem amb la mà un gest senyalant la boca i convidàvem a beure: Feim un trinquis? Idò, no oblidem el consell, beure molt no fa falta, no trinquis tant que t'emborratxaràs!
