A la carnisseria demanàvem carn capolada. Record cap als anys 1970 anar de tant en tant davall sa Plaça, amb l’encàrrec matern de demanar-ne una «terça», la unitat (junt amb la lliura) de mesura antiga tradicional catalana equivalent a 400 grams.
Fa anys a les llars per capolar-la fèiem servir una maquineta manual d’on sortia la carn trinxada en forma de cuc llarg i prim. El capolat era per fer les pilotes amb salsa o per posar a l’olla de brou.
Les guerres són una gegantina màquina de capolar. Els terroristes i l’organització militar dels països contendents, tornen a tenir en marxa i a tota vela, els seus instruments de mort, màquines de desfer en trossets i esmicolar les ciutats. Ara, en el 78 aniversari de la matança d’Hiroshima i Nagasaki, es reincideix en una de les majors atrocitats que regalen les «encantadores» guerres: l’espectacle demencial de la brutalitat contra ciutats indefenses i l’assassinat de la població civil.
Molts nord-americans no trastornats per l'ira contra els japonesos, van restar horroritzats i avergonyits per l’hecatombe i carnisseria nuclear, que matà 60.000 o 70.000 ciutadans, que no tenien cap culpa de la guerra. Molts milers foren mutilats física o en la seva ment i patiren insuportables turments per sempre.
Som incapaços de fer un planeta pacífic, de veure que la batalla no serà mai la manera d’aclarir els conflictes d’interessos, que sempre serà més productiu eliminar les injustícies socials i econòmiques i cercar l’entesa en les disputes polítiques.
En tost de recuperar el sentiment idealista del desarmament, seguim enamorats de capolar l’enemic, de la depravació de fer-nos inhumans i de matar col·lectivament essent conscients de la matança.
