En aquest cas resumir massa no ajuda, però ho intentaré. En aquests moments el conflicte rau que els anys prorrogats de la concessió (que s’havia d’acabar el 2021), han generat un dèficit en els comptes de la Cooperativa. La inflació i els costos no són els mateixos que els fixats en el contracte de 2017. Aquests sobrecostos només són reconeguts parcialment per l’Ajuntament. Resten pendents uns 38.000 € que dificulten que les treballadores puguin cobrar part de les nòmines al dia. La Cooperativa ha esgotat les pòlisses de crèdit que li poden concedir els bancs. Quan cobra, actualitza immediatament els pagaments, però no té més calaix. Fins i tot ha hagut de recórrer a la solidaritat de la resta de treballadores de les altres escoletes de l’illa. Recordem que la Cooperativa no té cap afany de lucre, que està formada per les mestres de diferents escoletes de l’illa, que va fer-se càrrec de l’Escoleta des Pouet per solidaritat amb les mestres d’Alaior.
Aquest retard en pagar aquesta quantitat s’ha allargat durant molts de mesos. Primer l’Ajuntament assegurava que pagaria. Un cop passades les eleccions municipals, la resposta va canviar, ara el govern municipal manifesta que no ho pagarà perquè els informes jurídics són contraris. Argumenten que el sobrecost ocasionat per la inflació entrava en el risc empresarial i l’ha d’assumir la Cooperativa.
La Cooperativa va presentar el setembre passat un informe jurídic rebatent els arguments municipals, però encara no ha estat objecte de resposta per part de l’Ajuntament, som a novembre. No oblidem que arran de la guerra d’Ucraïna i la inflació provocada, els estats van ser conscients dels perjudicis provocats i van bonificar de manera general l’electricitat, els combustibles i van ajudar de manera especial a les empreses. El mateix Ajuntament sí ha acceptat pagar sobrecostos en altres situacions: 80.000 € més en les obres des Ramal, 50.495 € en obres dels carrers de Sant Jaume o 683.062 € afegits més a l’electrificació de la Trotxa. És a dir, que el sobrecost de l’Escoleta es considera una excepció entre totes aquestes compensacions, per la interpretació de les clàusules del contracte que havia redactat el mateix Ajuntament.
El govern local ha intentat defensar la seva postura amb repetits comunicats i notes de premsa insistint amb que no es considera part del conflicte, que la seva col·laboració és màxima, que tot s’aclarirà amb la nova empresa concessionària del servei i exposant cada un dels pagaments obligats que va fent. Però no admet pagar el sobrecost provocat per la inflació del curs 21-22, amb el contracte prorrogat. Pròrroga causada perquè l’Ajuntament no va trobar una empresa substituta, enredat en canvis de regidor i absència d’interventor.
La Cooperativa, l’Associació de Famílies i les mestres han fet pinya defensant la serietat de la seva feina i la justícia de les seves reivindicacions.
La Cooperativa va presentar-se a la concessió el 2017 solidària amb mestres locals. Acabava l’octubre de 2021. El novembre de 2020 ja va avisar que no volia continuar. Fins l’octubre de 2023 no hi ha hagut empresa substituta pels tràmits municipals. L’Ajuntament va ser qui va redactar les clàusules que exclouen situacions d’inflació exagerada que sí s’han compensat arreu. Va obligar a continuar a la Cooperativa, però tampoc va actualitzar el preu de les matrícules. Es va generar el dèficit, però no el vol pagar.
L’Ajuntament opta per tenir una escoleta no municipal, de gestió privada. Per tant, està obligat a fer i repetir concursos de concessions ben fets i a temps. Per dues vegades el concurs per a una concessió nova ha quedat desert, fins que s’han corregit les clàusules i a la tercera hi ha hagut tres empreses interessades, totes de fora de Menorca. Les clàusules de 2017 no incloïen condicions econòmiques excepcionals que sí ha tingut en compte l’Estat i el mateix Ajuntament en altres activitats. Les meses que decideixen els concursos municipals són de quatre representants administratius i només un expert en educació (ni d’ed. infantil) i tanmateix el problema acaba essent administratiu.
La situació s’encalla pel risc polític del batle i regidors de la Junta de Govern de votar amb un informe en contra. Els grups municipals de l’oposició li han ofert solucions però no les accepta: es tracta de fer el mateix que l’Ajuntament ha fet en altres situacions, contrastar aquests informes negatius amb altres que puguin ser diferents i portar la decisió a ple, on la decisió compartida a favor de les mestres pot ser més fàcil, bastaria un vot positiu més que els negatius o les abstencions, i açò es podria pactar.
Moltes notes de premsa d’auto lloança d’aquests anys han tapat que la matrícula era més baixa del pertinent, que les quotes eren massa altes, per tant, els ingressos eren justets o insuficients, mancaven beques, els tràmits de substitució de l’empresa es feien a destemps i malament i que el suport econòmic municipal no bastava. I la pròpia ficció acaba condicionant a qui ha de resoldre.
La suposada legalitat en aquest cas només és subordinació a unes clàusules potser no prou encertades. A un funcionament municipal desajustat. Hi ha un sentit de la justícia i l’equitat per damunt. En aquests casos els representants del poble voten en un ple i ho aclareixen. Bastarà que els temorosos s’estenguin i que hi hagi només un vot afirmatiu més que negatius. Voleu dir que ni tan sols hi haurà aquests regidors amb coratge?
