Quan treballam a la redacció d'un diari, d'aquest, el «MENORCA», se'ns escapen molts aspectes, matisos i activitats dels qui exerceixen funcions públiques a les institucions.
Darrere de cadascun d'ells hi ha una persona amb les seves vivències i emocions, aficions i sentiments. Ens fixam només en el polític, quan la política ha de ser -hauria de ser- un parèntesi vital en lloc de convertir-se en una professió, el modus vivendi, vaja. I amb aquesta mirada unidireccional hi perdem tots, perquè no ens adonam de la seva dimensió plural i polifacètica.
És el cas de Jaume Anglada Bagur, que s'incorporà com a regidor de Ciudadanos a l'Ajuntament de Ciutadella el juliol de 2019 quan Joan Triay va presentar la seva dimissió.
La trajectòria d'Anglada a la política local amaga, en gran manera, la seva vigorosa vocació literària, que expressa en poemaris i narracions. És autor del recull de poemes, articles i narracions de les obres «Orgullós titella», publicat el 2014, «Vessut enderrossall» i «Mestre des temps, alumne de sa vida», que el 2017 va ser guardonada amb el III Premi Joan Benejam.
«Defenso el llenguatge, la literatura en totes les seves formes», explica l'escriptor, que va composar lletres per a grups de rock de Menorca ja desapareguts, com «Uf» i «Scac al Rei». Ara forma part del grup dels entremaliats slammers menorquins, junt amb Xavier Juaneda, Maken Massanet, Isabó i Iosune Arriarán, encapçalats per la gran Mama Fiera, que participen en els combats de la Poetry Slam Menorca, amb cita demà a l'Akelarre del port de Maó.
Jaume Anglada demostra que no té por davant el full en blanc quan dedica les seves històries a «tots aquells que saben diferenciar entre viure de moment i viure el moment». I ens demana com pot ser que ja no hi hagi persones com en Bep Oleo, en Cambreta, es Salerito, en Toni Carneta, en Pere sa Nyecra, en Bernat de sa Flauta o na Patris Nostris.
