Els mestres de cases, els artesans que construeixen habitatges i edificacions com tots els oficis tenen un argot propi. En el vocabulari dels manobres hi ha expressions que amb el temps quasi s'han deixat d'emprar i han desaparegut del lèxic habitual, un d’aquests és el terme «rost».
Que fa rost significa «que fa pendent, costera, que ni segueix un pla horitzontal, ni la superfície és completament plana. És la quantitat d’inclinació del terra necessària en direcció a un forat, abulló o embornal, perquè corri i es buidi l'aigua de pluja dels terrats, patis o galeries».
Ben mirat el sistema econòmic en el que vivim fa rost sempre cap als mateixos -els riquíssims- que cada vegada ho son més. Els 26 més opulents del món posseeixen més riquesa que 3.800 milions de persones juntes. És indecent, immoral i hauria d’ofendre.
El rost guia el cabal dels doblers pel pendent, en direcció cap als multimilionaris, que a l’estiu tiren a la mar les seves ‘barquetes’ valorades en 80 o 200 milions, tant és, no els ve d’un pam, ni de deu ni de cent milions!
Els exageradament rics deixen anar amarraments i solquen els mars amb vaixells futuristes de dissenys navals increïbles, bastits amb l’última tecnologia aeroespacial i mides desmesurades, on cada metre d’eslora és fastuós, excessiu, luxe en estat pur.
A Espanya els tresors dels molt milionaris es van incrementant, és el Regne de la desigualtat, un amassament de riquesa, que bé podríem qualificar de catàstrofe social. I resulta que quan amarren al port adorem l’exuberància i sumptuositat d’uns pocs i de manera inexplicable els mostrem absurda admiració. Preciosos els megaiots!
