Fa rost

Que fa rost significa «que fa pendent, costera, que ni segueix un pla horitzontal, ni la superfície és completament plana. És la quantitat d'inclinació del terra necessària en direcció a un forat, abulló o embornal, perquè corri i es buidi l'aigua de pluja dels terrats, patis o galeries».

Ben mirat el sistema econòmic en el que vivim fa rost sempre cap als mateixos -els riquíssims- que cada vegada ho son més. Els 26 més opulents del món posseeixen més riquesa que 3.800 milions de persones juntes. És indecent, immoral i hauria d'ofendre.

El rost guia el cabal dels doblers pel pendent, en direcció cap als multimilionaris, que a l'estiu tiren a la mar les seves ‘barquetes' valorades en 80 o 200 milions, tant és, no els ve d'un pam, ni de deu ni de cent milions!

Els exageradament rics deixen anar amarraments i solquen els mars amb vaixells futuristes de dissenys navals increïbles, bastits amb l'última tecnologia aeroespacial i mides desmesurades, on cada metre d'eslora és fastuós, excessiu, luxe en estat pur.

A Espanya els tresors dels molt milionaris es van incrementant, és el Regne de la desigualtat, un amassament de riquesa, que bé podríem qualificar de catàstrofe social. I resulta que quan amarren al port adorem l'exuberància i sumptuositat d'uns pocs i de manera inexplicable els mostrem absurda admiració. Preciosos els megaiots!