He de reconèixer que la meva cultura ciclista és pràcticament nul·la, ara bé, any rere any m'agrada contemplar el munt de ciclistes que durant les tres primeres setmanes de juliol corren per les carreteres franceses, competint en un dels esdeveniments de masses més importants i mediàtics del Món, Le Tour de France.
Per altra part, l'estètica de les seves transmissions televisives son un regal pels ulls i no tenen rival al món de l'esport. La marca «França» rep un impuls colossal, a l'introduir dins centenars de milions de llars, les magnífiques imatges de la variada geografia francesa, els seus abundants monuments i encisadors paisatges i alhora, tots els plànols possibles fins els més increïbles dels corredors, mentre narren fil per randa les incidències de la cursa.
La ronda francesa ha tingut gran influència en la cultura popular esportiva contemporània, amb una història centenària plena de registres de mites i les seves gestes, la glòria de victòries llegendàries i també derrotes doloroses i la misèria humana, el dopatge de vils tramposos, que fa bullir la sang d'indignació. Així i tot aquets deplorables episodis no l'han fet perdre romanticisme i encara manté l'encant de l'èpica en directe i la fascinació continua captivant als aficionats com abans.
Ja li dic que qualque any m'agradaria ser un més dels milers de persones, que presencien in situ les espectaculars etapes de muntanya, especialment els darrers quilòmetres quan es mesclen la bellesa del patiment i l'esforç extrem. Quina experiència pels ciclistes, veure que a mesura que pugen la gentada es multiplica, i ascendir rodejat de milers d'aficionats mentre els crits d'ànim no cessen!
Per si no teníem prou atractius el d'enguany és un Tour especial, diferent, ja que per primera vegada hi corre un menorquí, Albert Torres, ciutadellenc, un bigal d'1,80 i 32 anys, fet que motiva a fer un seguiment més intensiu. Participar en la carrera ciclista per excel·lència ja és una gesta esportiva, per tant, el tenir un conciutadà capaç d'esforçar-se durant anys i arribar tan alt en un món tan dur com el ciclisme, augmenta la nostra autoestima col·lectiva.
Els que no hem seguit la seva trajectòria descobrim que no és precisament novell en l'art del ciclisme, ha competit tan en ruta com en pista, que n'és la seva especialitat, essent guanyador com a ‘pistard' de sis medalles en el Campionat Mundial de Ciclisme en Pista entre 2013 i 2018 i cinc en l'Europeu. En 2020 va fitxar per el Movistar.
Per tant, amb el seu debut en la ronda francesa el ciutadellenc segueix fent història pel ciclisme menorquí i ja ens agradaria que guanyés una etapa i que fos a l'esprint, una de les seves qualitats. Ara bé, sabem que la seva funció serà una altra, fer de gregari del seu cap de files, l'artanenc Enric Mas, en la que és també una històrica doble representació balear. De moment els dos han superat les dificultoses etapes inicials, en les que s'han produït nombroses caigudes. La carrera és en la cinquena etapa i es pot dir acaba de començar...
Com epíleg només dedicar unes paraules al Corredor que arriba el darrer a la meta, el que ha passat més hores damunt la bici, el que quan ja no li quedaven forces ha seguit pedalejant, el que més ha patit per no arribar fora de control i aconseguir com a anhelat premi, el dret d'estar l'endemà a la sortida. A l'últim efusivament, amb afecte i admiració, també l'hem de felicitar.
