Avís per a al·lèrgics: pot contenir traces d'equidistància, errors d'apreciació, cautela i superficialitat.
A la crisi del Consell una dura acusació sona amb força: xantatge. Uf. El xantatge pot ser un recurs domèstic («dinam a ca ma mare o dorms al sofà») o un fet molt greu, fins i tot un delicte. Qui el comet pot jugar amb l'ambigüitat textual. «Si segueixes amb aquesta postura, t'anirà malament». Si açò ens ho diu el fisioterapeuta de confiança, a qui acudim per voluntat pròpia, amb bones paraules i un dibuix il·lustratiu de les vèrtebres tortes, és una saludable advertència. Si ens ho diu un adversari polític o algú amb qui no ens tenim massa amor, amb prou poder per fer complir el que vaticina, mentre ens apunta amb el dit, llavors és més una amenaça.
La proposició de Llei Reserva de Biosfera, com està ara, anava a ser mutilada al Parlament, com va passar amb la Llei d'Educació respecte a la proposta d'Illes per un Pacte. És un text ambiciós, que trastoca l'statu quo de l'estructura balear de repartiment de poder (i de diners) i amb aspectes jurídics molt qüestionats.
Tothom era conscient d'açò des d'un principi. Què ha passat? Només els protagonistes ho coneixen amb detall, però sembla que el Govern ha decidit, estrepitosament fora de termini, que no volia fer de dolent en un raspallat públic a fons del text, tant legal com polític (la nota jurídica té aires de discurs parlamentari) ni deixar a Més en exclusiva la bandera de la defensa paternal del text. Ique Més, poc amic de la part socialista del Govern, no vol lliurar un text més operatiu, factible, adaptat fora de focus, amb renúncies exprés indicades per Palma. Prefereix mostrar i defensar a l'àgora la voluntat pura del Consell.
Defensar la postura pròpia i la integritat és lloable davant un xantatge. No fer cas de l'advertència d'un especialista pot crear patiments innecessaris. La intenció i la bona fe, que segons Susana Mora existeixen per part del Govern, distingeixen una cosa de l'altra. He avisat a l'inici.
