Joan F. López Casasnovas15/04/21 0:04
TW

Els moviments sufragistes anglosaxons van despertar la consciència de dones d'altres indrets. L'Espanya republicana va ser dels primers estats a afegir-se al sufragi femení, tot i que després de superar un debat, protagonitzat, sobretot, per dues dones: Clara Campoamor i Victoria Kent, que havien estat escollides diputades el 1931, en unes eleccions que permeteren la presència femenina a les llistes. Kent, del Partit Radical, va argumentar en contra del sufragi femení en els debats constituents en creure que les dones espanyoles, no prou alliberades dels prejudicis atàvics, votarien massivament la dreta reaccionària. Els arguments de Campoamor, aliens a criteris d'oportunitat, van aconseguir, però, que s'aprovés el sufragi femení per 161 vots a favor i 121 en contra.

Aquesta setmana, les Corts espanyoles acaben de retre un homenatge a Clara Campoamor. La presidència d'aquest homenatge a la diputada republicana, morta a l'exili, s'ha atorgat a la reina Letícia. Que la monarquia presideixi el reconeixement a qui va ser militant del republicanisme o que el rei Felip VI sigui present a un acte d'enaltiment al president Azaña pot semblar una manera de superar, amb el seu reconeixement de figures històriques, un passat «incòmode». Però no deixa de tenir el tuf trampós de voler-se apropiar, des de la monarquia, de l'herència moral dels qui la van combatre. Com assenyala l'escriptor V. Villatoro, tracten de posar damunt la memòria republicana una bandera monàrquica. Tanmateix, l'escriptor ens hi fa veure un despropòsit més gran: que l'homenatge a una dona que va lluitar perquè totes les dones tinguessin un paper polític per elles mateixes, no subsidiari, el presideixi l'única dona que té, d'una manera explícita, un càrrec polític institucional (reina consort) per estar casada amb qui està casada.

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

Més encara: si la Constitució proclama que Espanya és un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic, entre altres, la igualtat (art.1), com s'entén que hi hagi persones privilegiades per raó de naixença o de matrimoni (encara que aquest no tengui conseqüències morganàtiques) que defugin responsabilitats ciutadanes?

Item més: l'art. 57.1 privilegia l'home per damunt la dona atès que les infantes només poden accedir al tron si no hi ha hereus barons en l'ordre successori. Què en diria Clara Campoamor d'aquesta discriminació per raó de sexe? Amb tot i amb açò, els votants de partits del sistema, que tomben el coll davant un cap d'Estat hereditari, també poden engolir-se la granota de la detestable llei Sàlica.