«Estigues quiet!», li diu una vegada i una altra la seva mare. Em mirava l'escena des de la quietud i la perspectiva que et regala la maduresa. Ara, saps que el nivell alt de moviment és un acte espontani i no intencionat, necessari per la conducta emocional del fillet.
Les crides que està fent la ciutadania davant les restriccions no poden ser obviades. S'entén que després de l'experiència del Nadal, que va repercutir en una nova ona de contagis, les administracions prenguin mesures de control davant la Setmana Santa. Els hi pertoca reforçar les consignes i la seguretat entre la ciutadania, però també s'haurien d'adaptar d'altres possibilitats que permetin l'activitat empresarial i cultural necessària. Mantenir l'alerta, evitar aglomeracions, contenir l'oci nocturn, els viatges internacionals, el control als ports i aeroports amb les proves pertinents realitzades, etc. i promoure l'avió, l'hotel, teatre, cinema, concert, o restaurant, inspeccionant el compliment de les normes preventives.
Quan es prescriu quedar-se quiet, i prou, l'única cosa que es genera és un alt grau de malestar i un increment de la necessitat de moure's. És a dir, l'efecte contrari. Tornant a l'escena infantil, en Jordi ja salta, crida, i la seva mare ho està interpretant com una provocació. Han entrat en una espiral que acabarà en un conflicte major.
Els quotidians recomanem mobilitat amb sentit comú, i que ningú s'atreveixi a dir «estigues tranquil».
