«Un subjecte a qui els canvis socials accelerats l'obliguen cada poc temps a reinventar-se, açò és, a tornar a construir-se una identitat nova, en quin moment del seu passat es reconeixerà?, quina de les seves etapes anteriors considerarà digna del seu enyor?», es demanava Manuel Cruz en el seu article d'opinió («Ni la memòria és el que era», LV, 30/10/2020). El catedràtic de filosofia de la UB, que, havent passat per la presidència del Senat en la breu legislatura anterior, acaba de publicar «Transeúnte de la política», remarca la importància de l'únic record que remet de manera immediata a una experiència del subjecte; tots els que venen després seran records referits a l'anterior. Certament, la memòria és important per a la consideració del passat; però no ho és prou per escriure amb rigor la Història, que procura observar els temps anteriors per entendre millor el present i, amb aquest objectiu, contrasta relats memorialístics i documenta els fets tot establint-hi relacions de causa a efecte. Atenent la tasca dels historiadors, els governs democràtics tenen el deure de promoure una cultura de memòria històrica que rebutgi els règims totalitaris i autoritaris del passat com a advertència per a les generacions més joves.
De rebot
Memòria històrica, per exemple
05/11/20 0:00
También en Opinión
- Hallan el cuerpo sin vida de un hombre de 39 años en Ciutadella
- Detenida una joven de 22 años por dejar morir a su bebé tras dar a luz en un inodoro en Maó
- El joven que recibió el brutal cabezazo en Es Pla no tuvo asistencia médica
- Menorca logra 10 medallas en el World Cheese Award: estos son los quesos ganadores
- El programa Lloguer Segur arranca con mal pie en Menorca: las condiciones ahuyentan a dueños e inquilinos