Al «Cant de Ramon», es llig una bella estrofa en català antic: «- Vull morir en pelech d' amor; / per esser gran no ‘n hay pahor / de mal príncep ne mal pastor; / tots jorns consir la deshonor / que fan á Deu li gran senyor, / qui meten lo mon en error». Ramon Llull, pare de la nostra literatura i català de Mallorca (al segle XIII així s'identificava), anhela desig d'amor universal fins a la mort: «Vull morir en un mar d'amor». En llatí pelagus és mar, d'on els cultismes ‘pèlag' i ‘pelàgic'; fins i tot els serrans de més fondària s'anomenen ‘pelegals' o, per etimologia popular, ‘imperials', o sigui, reials, egregis, més bons. Tot i que confia en la força del diàleg racional per convèncer els més rabassuts, Ramon prou sap que molta de gent arreu va enganada perquè els poderosos del món tenen cura de mantenir-la en el desconeixement o, pitjor, en l'error. El beat no els té por, però li dol que els potentats no honorin Déu i els combatrà amb l'arma pacífica de la paraula, sempre procurant justícia: «Encara que siguin poderosos, no em fan por / ni mal príncep ni mal pastor. / Em dol sempre el deshonor / que els grans senyors fan a Déu, / perquè mantenen el món en l'error».
De rebot
Peixots pelegals
20/08/20 0:00
También en Opinión
- Un vecino denuncia el empadronamiento por sorpresa de cinco extranjeros en su casa
- Denuncian a un policía nacional de Maó por no atender a una mujer que hablaba en catalán
- La casa incendiada en Maó tenía okupas que se negaron a desalojarla el mismo día
- El fenómeno de las criptomonedas crece en compras y cajeros de Menorca
- Llega a la sanidad pública de Menorca una alternativa menos dolorosa en la extracción de sangre