Salvar l'estiu

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

La crisi d'ara és diferent. A poc a poc tornem omplir els carrers, i més tímidament els comerços i restaurants. Quasi res s'assembla a l'abans del coronavirus. Amb el seu alè ho va esborrar tot. A ca nostra, la primavera sense humans ens ha regalat espais més verges, una versió –perquè m'entengueu- més depurada. Pedalejant les urbanitzacions, la costa i les platges, t'adones molt més dels hotels fantasma, tancats. Complexos d'apartaments i xalets buits. Del port sense creuers, i de les carreteres sense taxis, ni cotxes de lloguer. Sense turistes. Un esplèndid decorat de sol i platja que amortitzem els illencs.

Costarà que vinguin. Som un destí ideal, però car. Els rebrots fan por, i els viatges de proximitat generen més confiança psicològica, més sensació de control. Sembla que fins i tot el turisme nacional es decantarà per terres d'interior. En comptes de fer escapades de tres o quatre dies durant l'estiu (un a Menorca, i un Bilbao; posem per cas), enguany preferiran llogar una casa rural, una roulotte o una cabana a un càmping. O aniran més temps a la segona residència. I si no en tenen, a la que els deixi algun familiar.
Voltejant el sud, o el nord, crec que salvarem l'estiu, però no l'economia.