Quan quedem amb el grup d'amigues, la conversa sempre gira al voltant d'una mateixa preocupació, la conciliació amb la cura dels seus pares/mares. S'han fet molt grans, i no estem preparats per atendre'ls, és la frase més recurrent. L'anàlisi quotidià respon a les xifres: les persones majors a Menorca són el 17% de la població, 17.000 en edat de jubilació, un terç més que l'any 2009. Aquesta progressió, ja anunciada i avaluada fa més de 10 anys, detona cert immobilisme.
La reflexió va més enllà de la falta de construcció de centres de dia o residències, de l'atenció domiciliària que s'està fent i que és insuficient per cobrir la demanda, o la carència d'habitatges adequats que dificulten la mobilitat i la qualitat de vida. Mentre les escolt, no deix de pensar que una de les coses que es podrien fer i que no costen res, per exemple, és l'organització del temps. Els horaris de les feines o dels centres educatius són una bogeria per estructurar l'activitat familiar amb els majors. S'ha de començar a pensar seriosament en moltes coses que encara no es fan: intervencions en la llar, reestructuració sanitària per no col·lapsar les visites dels metges de capçalera o l'atenció primària social. Els horaris són imprescindibles per fer possible que continuïn a casa seva i en el seu ambient.
Cal afrontar de manera decidida el problema de l'envelliment i planificar una sèrie de mesures integrals per atendre adequadament aquesta realitat.
