Ara que tots som senyors

Els arquitectes proposen flexibilitzar els paràmetres urbanístics per permetre, per exemple, que al centre de les ciutats es puguin habilitar habitatges més petits, per fer-les més assequibles i habitables pels ciutadans actuals, als quals està costant molt estirar la família més enllà de la parelleta i trobar feines amb què pagar habitatges que superin unes pretensions simplement funcionals.

Noticias relacionadas

El kit de l’estiu

Más noticias relacionadas

Recuperar habitants no estacionals ni comercials al centre de les ciutats és un repte interessant. El nucli històric urbà pot ser atractiu per a la classe treballadora, i açò va molt més enllà de permetre o no passar els cotxes, com alguns sempre han predicat amb un gran exercici de simplificació casolana. Servidor de vostè no té els coneixements necessaris per avaluar si la proposta dels arquitectes és bona o viable, però és inqüestionable que tota normativa, i açò inclou la urbanística, ha de tenir la suficient flexibilitat per adaptar-se a les variables demandes socials.

No sempre les limitacions serveixen per preservar el patrimoni. Si són excessives o extemporànies poden generar l'efecte contrari per inacció. Es pot obrir la mà amb tacte, cirurgia fina i visió àmplia, considerant que el futur és incert però que les famílies nobles de vuit fills, tres criats i quatre habitacions per a convidats difícilment tornaran.