Cèntims residuals

És la prova que els cèntims són residuals. Sabria dir vostè quants diners té a la cartera en monedes de menys de deu cèntims? Quantes n'hi deu haver, oblidades, a entranyes de sofàs, filtres de rentadores o butxaques de pantalons en desús! Quan al súper ens informen del cost de la compra, en haver dit la quantitat d'euros ja començam a bufar i buscar la VISA al moneder, sense escoltar la xifra dels cèntims.

Noticias relacionadas

Embaf de denúncies

Más noticias relacionadas

Un botiguer m'explicava ahir que el preu de les bosses de plàstic, imposat per reduir-ne el consum, ha tingut un efecte discret. Moltes persones les demanen encara, fins i tot quan l'import de la compra és baix. Qui du bossa de casa ho fa per convicció, i qui no, per oblit o menfotisme, tampoc es veu dissuadit per cinc o deu cèntims més al tiquet.

A Balears produïm molts residus i en reciclam pocs. Perdura el mite que no serveix de res, malgrat que el problema és majúscul. A més de ser-ho, ho ha de semblar. Beníssim que enviïn a casa una explicació sobre on s'han de tirar els iogurts (i els sobres de paper amb finestreta de plàstic?), però l'efecte de la conscienciació té un sostre i no és alt. Si les bosses de plàstic són nocives, que les prohibeixin. Si no es recicla per devoció, s'ha d'imposar. La recollida porta a porta amb obligació de separar és una de les accions valentes que s'han d'implantar. Si de veritat el problema és tan greu, que ho és, s'acaba el temps dels dibuixets i bosses amb preus simbòlics. Uns pocs cèntims són residuals davant tanta falta de consciència.