Alguns turistes de Thomas Cook van pujar a l'avió cap a Menorca sabent que el touroperador presentaria una fallida mentre ells prenien el sol a la piscina de l'hotel de Cala en Bosc. Els preocupava més gaudir de les vacances que havien pagat que no la fallida del touroperador més antic i el segon més important del món. Expliquen que els responsables del majorista britànic els deien que, si ja estaven de vacances, la fallida no tindria conseqüències per a ells.
Per la seva banda, Boris Johnson va refusar l'operació que s'havia liderat des de Balears per finançar amb 200 milions d'euros a Thomas Cook, la meitat aportat des de les Illes, i així evitar la fallida. Segurament, si no ho va fer va ser perquè la major part de la repercussió econòmica no és al Regne Unit sinó a les destinacions dels seus turistes, especialment a les Illes.
Ara hi queda just un mes perquè els anglesos abandonin la Unió Europea. Les reaccions a la fallida de Thomas Cook mostren aquesta curiosa forma britànica d'entendre les fronteres, sense comprendre que no hi ha murada que els protegeixi de les conseqüències econòmiques. Ho explicava dijous Joaquim Coello en un article d'anàlisi en el nostre diari. Les decisions importants no es poden prendre sense conèixer quines seran les conseqüències d'una decisió. Perquè quan aquestes són evidents el resultat de qualsevol consulta d'opinió, de les que la democràcia converteix en vinculants, pot ser radicalment diferent.
Per què costa tant rectificar? Segurament la millor opció pels britànics seria obrir la porta a una segona consulta, com ja demanen els laboristes. Han passat prou coses des del primer referèndum, el mes de juny de 2016, que l'opinió pot haver baratat. Els polítics no només han de servir per resoldre els conflictes del moment present, sinó per a preveure què passarà a partir d'una decisió irreversible.
Els líders d'aquests nacionalismes d'Estat posen en perill l'estabilitat econòmica i creen inseguretat i por. Espanya is not different.
