Joan F. López Casasnovas07/02/19 0:20
TW

El ministre francès d'Educació en el govern Macron és Jean-Michel Blanquer. Aquest senyor pretén de capgirar el model educatiu a través de promoure «la cultura de l'avaluació». No es pot negar que una avaluació ben feta, tant a alumnes com a professors, és una eina necessària per transformar el sistema. Però una cosa és passar uns tests estandarditzats al llarg de les etapes educatives als ‘usuaris' i una altra ben diferents conèixer com s'apliquen i quins resultats obtenen de cara als valors comuns, a la formació dels actors que intervenen en el procés educatiu, la garantia que per assegurar el dret a l'educació s'apliquen mesures tendents a l'equitat, és a dir a compensar les desigualtats posant més mitjans a uns que a altres en funció de les dificultats socials que tenguin.

Una imatge mostra la diferència de conceptes. Tres individus són darrera una tanca més enllà de la qual es fa un espectacle. A tots tres se'ls ha posat un caixó per superar la dificultat visual que la tanca comporta. Els tres caixons són iguals. Ai, però, que el jove que fa 1'70 d'alçada ho veu tot perfectament; el que fa 1'40 amb prou feines guaita i el d' 1'25 ja no hi veu res. L'equitat hauria hagut de compensar l'alçada dels caixons de diferent manera segons les necessitats reals de cada al·lot. Entesos?

Noticias relacionadas
Joan F. López Casasnovas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

A Eivissa hi ha hagut pares que han duit per via judicial el dret dels fills a rebre una ensenyança en castellà. Diuen que el TSJIB demanarà als centres denunciats el seu projecte lingüístic, un document que és aprovat, a proposta del claustre, per consell escolar (on també hi ha la representació dels pares), públicament conegut i pertinentment acceptat per la inspecció educativa. Res de nou. Pensem que en aquest document es troben les característiques sociolingüístiques de cada centre en ordre a dissenyar autònomament les mesures destinades a compensar l'ús deficitari de qualsevol de les dues llengües oficials de la comunitat. Com, si no fos així, es podria assegurar el domini per igual de castellà i català quan l'alumnat finalitza l'etapa d'ensenyança obligatòria?

Posats a avaluar, hem de suposar que aquesta obligació normativa, derivada de la legislació espanyola (Constitució, Estatut d'autonomia, lleis, decrets...), és degudament avaluada en igualtat tant en la lectura i escriptura com en la comprensió i l'expressió orals. No serà que els prejudicis d'alguns pares poden estar causant un real perjudici en els discents així com en els docents?