Les guerres de l'Àngel

Un autor novell, sota el pseudònim «Capità Tiranya», publica una novel·la sorprenent tant per la maduresa de la construcció narrativa com pel tractament temàtic. A «Les guerres de l'Àngel» (l'àngel una força sobrehumana?), Engel és el nom del lliurepensador alemany que es troba amb un periodista català resident a Maó, catòlic i conservador. Són ambdós dins el vaixell presó «Atlante», on romanen tancats enmig del drama de la Guerra Civil i debaten qüestions cabdals per a la convivència des de punts de vista oposats.

Noticias relacionadas

Posar el picarol al moix

Más noticias relacionadas

2 La narració va, però, molt més enllà d'aquest fet puntual. Les peripècies dels protagonistes travessen el segle XX: la Gran Guerra (1914-1918) amb el carnatges de Verdun, la Guerra espanyola del 1936 (milers de víctimes de l'odi fratricida encara jeuen en fosses sense identificar), la Mundial Segona (1939-1945) i els seus camps d'extermini... Trenant històries personals, l'autor reflexiona sobre la intolerància dels homes, constructors de Babels que sempre acaben esfondrant-se. Carles Quetglas Jansà (finalment s'ha identificat en una entrevista periodística) ha agafat uns versos de «L'Atlàntida», emblemàtics per al seu propòsit: «S'aterra el castell d'hòmens, del puig de puigs que alçaren ab los blocs...». Per cert que tot comença arran d'una traducció a l'alemany del gran poema èpic de mossèn Cinto Verdaguer; també hi és present Wagner... No en faré cap spoiler.

Tanmateix (potser és l'únic emperò), aquest llibre només s'adquireix via Amazon. Opera prima d'un autor, la solidesa del qual fa pensar en noves aportacions ressenyables, la seva lectura és força recomanable. Si gosàs a llegir en català, també l'hauria de conèixer monsenyor Antonio Cañizares, per raons òbvies després del que ha dit blasmant la memòria històrica i donant per «ya curadas» unes ferides que mai no han volgut tancar.