Si amb una cosa s'ha obcecat es catalanisme insular ha estat amb ses següents: una, es mantra de sa unitat de sa llengua que tant escaïnen com a lloros es de la ceba, convençuts fins es moll d'os que com que menorquí i català es semblen, i parlant mos entenem -açò és discutible, i es qui hem estudiat a Barcelona sabem de què rallam-, a la força es primer ha de ser un dialecte des segon. S'altra, que com que es menorquí deu ser un dialecte bord i posterior de sa súper llengua catalana, escriure en pla és cosa d'ignorants i analfabets. ¡I açò s'ha de penalitzar a ses escoles!
DESGRACIADAMENT, fins que no va néixer Sa Fundació enguany farà cinc anys, ningú s'havia preocupat de protegir sa llengua des nostros pares i avis, i d'armar an es menorquins amb un discurs històric, filològic i lingüístic en defensa des menorquí. Sa majoria teníem clar que no mos farien combregar amb rodes de molí. No mos convencia que s'invent de laboratori de principis des segle XX d'aquell químic cubà, Pompeu Fabra, fos sa llengua culta i lo que noltros rallam fos sa llengua vulgar. Però molts no sabíem com argumentar una resposta clara i ferma a ses bajanades de sempre: que escriure en menorquí és com escriure en andalús, que amb quin menorquí s'ha d'escriure, amb es de Ciutadella o Mahó, etc.
Aquest divendres 8 de juny a les 19:30, en es pati de sa casa senyorial de Can Saura a Ciutadella, tindré s'honor de presentar es llibre «Sense pèls en la llengua. El llibre roig de la llengua valenciana» de Voro López Verdejo. Acompanyat per Jaume Anglada, escriptor ciutadellenc i guanyador des III Premi Joan Benejam de relats en menorquí. Un clar exemple de què escriure en pla no és sinònim d'ignorància, i ademés, és perfectament compatible amb escriure també en català, castellà, i quantes més llengües millor, com ha fet i fa en Jaume.
VORO LÓPEZ (1963), natural de Pinedo (Comunitat Valenciana), és s'actual director de sa Secció de Llengua i Lliteratures Valencianes «Lluís Fullana i Mira» de sa Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), fundació pública creada el 1915 per sa Diputació de València. Doctor en Filologia Valenciana per sa Universitat de València amb excel·lent cum laude, llicenciat també en Llengua Espanyola per sa mateixa, Acadèmic de Número de sa RACV, es tracta d'un des principals referents des valencianisme lingüístic. Ha assistit a diversos congressos, jornades i conferències nacionals i internacionals, i ha estat distingit amb diversos premis d'investigació com es dets ajuntaments de València i de Paterna, es Lluís Fullana, o darrerament, es Premi Josep Mª Bayarri de sa Diputació de València en es CXXXIII Jocs Florals de sa ciutat i Regne de València 2016 de Lo Rat Penat per s'ensaig que presentam aquest divendres.
«Sense pèls en la llengua» és un obra que deixa en evidència es mites des pancatalanisme i sa pretesa superioritat lingüística des català central damunt es menorquí i es valencià. Què és es valencià?, sa singularitat lingüística de sa llengua valenciana, es balears i sa forçosa «unitat de la llengua», s'expoli de sa literatura balear i valenciana, ses fal·làcies de sa corona «catalanoaragonesa»... són qualcuns des temes més picants des llibre, que desgrana fil per randa ses principals premisses damunt ses que es pancatalanisme sosté, en poques paraules, que si no xerram com es nostros cosins des comtat del nord caurem en pecat.
Amb un llenguatge senzill i a la vegada rigorós, apel·lant a sa unitat contra sa uniformitat, sa principal aportació des llibre és que podem extrapolar perfectament ets arguments en defensa des valencià per Balears i ses nostres modalitats. Un autèntic manual de capçalera contra es procés de degradació lingüística que pateixen es menorquí i es valencià davant s'hegemonia des català estàndar.
ÉS BEN HORA d'explicar an es nostros familiars, amics, vesins i coneguts que no xerram cap patois. Que es menorquí no es cap degradació des català, i que escriure en pla com feien Joan Benejam, Àngel Ruiz i Pablo o Francesc d'Albranca no és cap acte d'ignorància o de mala fe, sinó un acte d'amor per sa nostra terra. Pes bé de sa nostra llengua, mos veim divendres a Can Saura.
