Som d'un país que desapareix. Almanco aquesta és la sensació que, de vegades, em corprèn. Pel carrer la gent parla llengües diferents a la pròpia. S'esvaeixen els llocs de la memòria, ja siguin edificis, arquitectures, relats, monuments, paisatges... En general, la gent és indiferent a aquestes pèrdues. Ningú no patirà per coses que, senzillament, s'han oblidat. De la mateixa manera que el relat històric és imprescindible en les construccions nacionals també ho deu ser l'oblit. O açò diuen els qui han passat del franquisme a la democràcia travessant pels ponts de la Transició. Tanmateix, es pot construir damunt l'arena de l'oblit cap democràcia? Diguem una democràcia forta, que reclami clara separació de poders i conseqüent exercici de drets i deures per part d'una ciutadania conscient i crítica.
De rebot
No tot s’ho endurà el vent
01/03/18 20:26
También en Opinión
- Imputan por homicidio imprudente al conductor del accidente en Cala Galdana
- Llorenç Ferrer, número 3 del PSOE, será el primer alcalde del nuevo gobierno de izquierdas en Ciutadella
- Moción de censura: las claves de la operación que echará al PP de la alcaldía de Ciutadella
- La fabiolera des Migjorn no sortirà a la qualcada
- Le roban en Cala en Bosc, identifica al ladrón horas después y la Policía le detiene