TW
3

Ara que hi ha tanta gent que estudia anglès, segur que heu sentit rallar dels «falsos amics», aquells mots anglesos que s'assemblen molt als nostros però que volen dir una cosa diferent. I sempre hi posen com exemple un error típic dels estudiants, que tradueixen actually, per «actualment», quan en realitat vol dir «realment».

De la mateixa manera, en la vida en trobam molts altres de falsos amics. De gent que mos pot arribar a fer creure que combrega amb noltros però que, en realitat, mos vol menar a una altra parròquia ves a saber de quina secta.

Quan sent i llig les coses que s'han dit sobre l'exigència del català per accedir a les places de la sanitat pública balear, no puc pensar en una altra cosa que en un fals amic. En la línia d'aquella dita menorquina que trob tan bona, «Prediquen consciència i venen vinagre».

I és que és ver que la sanitat és molt important i que a tothom convé que hi hagi bons metges. I aquesta ha de ser una preocupació de la ciutadania: exigir que hi hagi un bon personal sanitari, i que sigui suficient per atendre les necessitats de la població.

Però qui té la responsabilitat de contractar-lo i establir les condicions, ja que rallam de sanitat pública, és l'administració pública, i açò vol dir el Govern balear. Si els metges són flacs o no n'hi ha tants com n'hi hauria d'haver, la ciutadania té tot el dret de queixar-se i de demanar responsabilitats.

Però aquests que tan criden ara per la sanitat, sembla que el seu interès no és la bona medicina, sinó que el personal sanitari no hagin d'aprendre el català, si és que no el coneix. No criden perquè hi ha metges flacs, o insuficients, criden perquè el Govern Balear vol exigir als que s'incorporen de nou, que entenguin l'idioma a què tenen dret els seus pacients.

Noticias relacionadas

Si no fos perquè l'Estatut de les Illes Balears fa 35 anys que va ser aprovat, podríem pensar que ja ha arribat en Camestortes. Però per desgràcia no és així. Perquè ja fa 35 anys que el Govern balear té l'obligació de prendre les mesures necessàries, segons l'Estatut, «per arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears».

Jo ja ho entenc que una decisió com aquesta deu ser molt dura per al metge aquell que va forçar una tia meva a rallar en castellà fins a la seva darrera hora. Com ho feia també el capellà que la volia confessar, tot sigui dit. Però és de suposar que la majoria de metges -i infermers- ja s'han criat en la Constitució i accepten que vivim en un estat plurilingüe.

Tanmateix, veig que el Govern balear és prou responsable i ha previst també solucions per assegurar primer de tot el servei. Per a aquells professionals que provenen de trasllat, que tindran dos anys per aprendre la llengua. O per cobrir places amb exempció del català quan no hi hagi candidats que complesquin el requisit.

La gent d'aquest país ha viscut tanta estona amb el cap acotat i convençuda que només hi havia deures, que sembla que amb tots aquests anys de democràcia -si és que encara n'hi ha- no n'hagi tingut prou per aprendre que també té drets, i el de la llengua és un de fonamental. O és que un menorquí no ha de rebre el mateix tracte que els anglesos aquests que arriben als nostros hospitals i que tothom es desviu per rallar-los en anglès?

I aquí és quan apareixen els falsos amics que volen confondre a la gent. Els hi prediquen medicina quan en realitat els hi venen anticatalanisme, confonent que una cosa és la llengua i una altra la política. I els hi volen fer creure que si els metges han de saber català, no hi haurà metges, i que si n'hi ha, seran més flacs... Ho són uns tords!

Més indigne encara és la mescla que fan d'ous i caragols, entre aquest anticatalanisme sanitari i la pretesa defensa del rallar dels menorquins. En realitat, a aquest rallar li estan matant la mare perquè es quedi sense defenses. Aïllat de les seves fonts culturals i dels recursos mediàtics i tecnològics que avui ha de menester qualsevol llengua per sobreviure. I ben eixancarrat perquè vagin per endins tantes castellanades, que l'acabaran matant.