Molls i Salords ciutadellencs dalt la Sala

19/01/18 20:51

Al Saló Gòtic de l'Ajuntament de Ciutadella, s'hi exposa una galeria d'il·lustres homes (24) i dones (només 2). Hi veureu qui fou bisbe de Tortosa, Manuel Moll Salord (1897-1972), el gran filòleg Francesc de B. Moll Casasnovas (1903-1991) i Josep Salord Farnés (1911-1970), humil sacerdot erudit i gran menorquinista. Aquest darrer, juntament amb uns quants joves entusiastes de la cultura popular i del folklore, la vespra de Sant Antoni de 1934 treien el primer nombre del «Full Menorquí», suplement mensual del diari «El Iris». La publicació tenia el català com a llengua vehicular i comptà amb l'encoratjament i col·laboració d'alguns lletraferits, entre els quals F. de B. Moll. Uns exemplars del suplement esmentat arribaren al Pontificio Colegio Español de Roma, d'on era vicerector Manuel Moll, qui escriu el 14/3/1935, una postal d'enhorabona al jove Salord Farnés, que havia estat alumne seu al Seminari. La missiva està escrita en perfecte català i li manifesta com està content d'aquella iniciativa.

Paradoxalment, acabada la Guerra Civil, el mateix Moll, ja bisbe de Tortosa i destacat jerarca del nacionalcatolicisme, va esdevenir un aferrissat contrari a la restauració del català a la litúrgia desatenent les normes del Concili Vaticà II: «Mientras sea obispo de Tortosa no autorizaré ninguna misa en catalán» (vi. Josep Melià, «Informe sobre la lengua catalana», p. 172). En canvi, Mn. Salord, evitant la concepció cultural localista, folcloritzant i un reduccionisme obtús, va proposar, sense defugir els dialectalismes correctes, retrobar la nostra tradició de llengua literària (l'estàndard unificat i culte), perduda durant el segle XIX.

Ahir i avui, pastat en la ignorància i atiat per interessos espuris, hi ha qui es deixa embolicar per pseudolingüistes de cou cuineta. Contra l'autoodi dels caragirats que mostren els seus prejudicis negant a la nostra llengua un registre estàndard que no discuteixen al castellà, mossèn Salord idò recomanava acudir a l'«Acta de Constantinoble», llibre històric de la Ciutat, o recordar les oracions apreses tradicionalment («Parenostre», «Credo», «Avemaria»...) per trobar-hi el nostre registre culte, el qual, per cert, no està barallat ni mica amb els registres orals familiars i col·loquials, que tenen tots els idiomes vius.

Els menorquins que despús-ahir vespre eren Dalt la Sala de Ciutadella durant l'acte solemne de la Diada del Poble de Menorca van poder dirigir una ullada als retrats del bisbe Moll, del savi prevere Josep Salord i del filòleg F. de B. Moll, i sospesar per un moment l'aportació de cadascun a la Cultura.