Aquests dies he seguit la notícia de la sentència de l'Audiència de Madrid contra l'empresa Uralita, que (si el recurs no prospera) haurà d'indemnitzar, per valor de 2 milions d'euros, a veïns de Cerdanyola i Ripollet, o els seus hereus, pels danys ocasionats per la perillositat dels materials que s'hi produïen. 39 persones serien les dipositàries d'aquesta indemnització ja que haurien desenvolupat malalties de tipus oncològic, com mesoteliomes (un tipus de càncer de pulmó), asbestosis o plaques pleurals. Pel que fa a la totalitat de l'Estat espanyol, entre 1994 i 2008, 3943 persones han mort per causes relacionades directament amb l'amiant.
He trobat al conjunt de l'Estat diverses associacions que lluiten per defensar els drets de les persones afectades per l'amiant: Avida, Asfami, Adepa, Apena... Denota això un problema molt extès i que genera una mobilització social ben organitzada.
Per altra banda, el preu mitjà per retirar una teulada d'uralita es de 4978 euros i existeixen subvencions per fer-ho que poden arribar a cobrir el 30 per cent del cost. El procés és llarg (mesos!), complicat i farragós...
Què vull dir amb tot això? Doncs que en lloc de donar totes les facilitats logístiques i econòmiques per fer desaparèixer les plaques d'uralita (prohibides des de 2002 a Espanya) del nostre entorn, l'administració imposa tots els entrebancs imaginables per fer-ho. No seria més lògic, vist l'alta nocivitat d'aquest material, que es retiressin i es processessin d'ofici aquestes plaques d'amiant? No us estranyeu de veure'n de tirades en un descampat i aneu alerta, són altament contaminants!
