S'atraca el Nadal i amb ell, la setmana gran dels sopars d'empresa. Com tots els esdeveniments festius de l'àmbit laboral, cerquen l'oportunitat de descobrir quina persona hi ha més enllà del company de feina, i la seva unió. Per uns, és un compromís i un destorb. Per d'altres, la festa anual ineludible. Asseure's en la mateixa taula amb treballadors, directrius, empresaris, polítics... aquella diversitat que sempre genera un petit maldecap.
Tot i que d'un temps ençà la crisi pareix oblidada i el preu del menú s'ha incrementat de manera considerable, lo senzill triomfa. També n'hi ha qui cerquen l'originalitat, la novetat o l'atreviment. Des d'aquelles pistes que es van deixant tota la setmana per descobrir l'amic invisible, fins l'espectable, la música i el còctel inclòs. També tenim empresaris que fomentant la cohesió, et deixen caure que prefereixen que la relació entre els seus assalariats sigui només professional. Et paguen la copa i el ball, però no facis més llarg. T'ho diuen tal qual. Hem passat d'intercanviar inquietuds en una senzilla i animada conversa, a la degustació culinària que exclou l'intercanvi de coneixements i d'estima.
Sigui com sigui, aquest àpat s'assembla al «Cuanto peor mejor para todos y cuanto peor para todos mejor» del president Rajoy.
Els quotidians apostem per una estona amb més bon gust, on els companys o els amics siguin conscients que la seva contribució té incidència directa en les persones.
