Misèria i companyia

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

Què passa amb aquests nuclis fantasma fora de la temporada punta d'ocupació? Com paga la gent normal, amb salaris normals, una vivenda digna? Quina resposta dóna l'administració per garantir aquest dret constitucional (ara que la constitució s'esgrimeix amb tanta facilitat…) i que és al nostre país una assignatura pendent, a diferència de les polítiques d'habitatge que s'han emprès a Europa?

Pot arribar Menorca a la insostenible situació de llocs com Eivissa o Palma o ho hem de prevenir, tot regulant-ho i ordenant-ho? Com afecta tot aquest tema a persones, amb risc d'exclusió, que pateixen la cara més dura de la crisi econòmica, financera, social i de valors que ens han fabricat? Podem donar la volta al model de societat a què ens estan abocant les polítiques neolliberals més ferotges i resocialitzar el nostre món? O bé ens resignarem a la pobresa sistèmica (llegeixi's treballadors que viuen per sota del llindar de la pobresa)? Mentre totes aquestes grans qüestions planen, sense aterrar, per l'atmosfera política, la classe dirigent del país s'ocupa de legalitats vàries sense parar esment, un cop més, en el que veritablement necessiten les persones. I nosaltres, el poble, tornarem a combregar amb rodes de molí, anestesiats com esteim per la força d'un discurs mediàtic i ocultista que ens fa, cada dia, una mica més miserables?