Uns invoquen la legalitat, altres la legitimitat del dret a decidir el seu destí propi. Uns veuen «el procés» des d'una perspectiva visceral, altres com una possibilitat regeneradora de la política (també de l'espanyola). Uns, majoritaris fora de la 'comunitat autònoma', l'entenen com un despropòsit descomunal (deliri, follia, deriva, desafiament...); altres volen votar i són majoritaris dins la seua nació pròpia, alguns d'un temps ençà han desconnectat d'Espanya. Uns no paren de repetir com un mantra el mot «il·legal» adjunt a «referèndum» (no hi fa res que en el seu moment assenyalassin la manera de fer-lo «legal» alguns constitucionalistes com Herrero de Miñón, Rubio Llorente o Pérez Royo, per esmentar només experts no catalans). Uns el contemplen com la panacea de tots els mals, altres entenen que la sobirania nacional, sense contingut social, ecològic i de gènere és un continent buit, però així i tot irrenunciable (ja l'omplirien ells).
De rebot
Els uns i els altres
27/07/17 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- La frase más repetida esta temporada turística en Menorca: «Más gente, pero menos gasto»
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde