El passat 29 de juny el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat una llei que declara nuls els judicis i els consells de guerra franquistes dictats per causes polítiques a Catalunya. El debat sobre la norma al parlament va ser seguit per més de dues-centes persones, entre víctimes del franquisme i familiars i representants d'entitats en defensa de la reparació de l'honor dels injustament processats. Va ser molt emocionant.
La llei, amb un article únic, declara «il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, anomenada posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar, que van actuar a Catalunya a partir de l'abril de 1938 fins al desembre de 1978, per ésser contraris a la llei i vulnerar les més elementals exigències del dret a un judici just». Ho fa de conformitat amb el conjunt de l'ordenament jurídic, que inclou legislació tant de dret internacional com interna.
Una vegada més, Catalunya s'ha avançat a l'Estat espanyol, la qual no vol mirar de cara la ignomínia. Ni el passat feixista ni les sentències injustes són patrimoni exclusiu d'Espanya, però sí ho és el temor, la poca valentia, per no dir una altra cosa, vergonyant i acomplexada, amb la que tracta la qüestió. Alemanya, el 1998, va anul·lar per llei les sentències injustes emeses durant el nazisme. Lituània i Txecoslovàquia el 1990 van rehabilitar les víctimes de la repressió. També ho va fer Bulgària el 1991. El 1992, Hongria va declarar nul·les les sentències dictades entre el 5 d'abril de 1963 i el 15 d'octubre de 1989. Espanya, per tant, d'anul·lar els tribunals franquistes no faria res de l'altre món, seguiria senzillament l'estela dels països que creuen que és necessària la reparació, encara que sigui simbòlica, de les injustícies. Recordem que la llei 52/2007 per la qual es reconeixen i amplien drets i s'estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictura, llei que es coneix com de la memòria històrica, no va declarar nuls els judicis franquistes.
Per una disposició d'aquesta llei, s'ha autoritzat a l'Arxiu Nacional de Catalunya a elaborar i a fer pública una llista dels processos instruïts i de les sentències en la que consta el número de procediment, la persona física o jurídica encausada i la condemna imposada. Actualment es consultable per Internet. Es tracta d'una relació en la que hi ha nombrosos nascuts a Menorca. Malauradament és incompleta perquè a hores d'ara només hi consten les persones dels expedients conservats, quan hi ha constància documental que són nombroses les causes que van ser instruïdes però que han desaparegut dels arxius. Els tècnics de l'Arxiu Nacional de Catalunya intentaran a partir d'ara ampliar la llista seguint el rastre dels expedients d'arxiu d'altres institucions, principalment de les presons.
Estaria bé que el Parlament balear portés endavant una iniciativa igual. Van ser també nombroses les persones a les illes injustament processades per la justícia militar, les quals no tant sols eren illenques sinó també d'altres regions de la península. Els menorquins inclosos en la llista de la llei catalana han merescut simbòlicament reparació i reconeixement, i per part de la Generalitat de Catalunya hi ha voluntat de fer el mateix amb els qui es demostri que van ser jutjats a Catalunya. Ara manca que les illes facin igual camí, amb els repressaliats illencs i també amb els d'altres llocs.
Tant tots els ajuntaments de Menorca com el seu consell insular podrien instar, mitjançant acords dels seus plenaris, al Parlament de les Illes Balears a tramitar una llei igual. És molt necessari que es faci per molts motius. El primer, per les víctimes i els seus familiars, i així mateix perquè tot règim democràtic necessita deixar clar i sense complexos els seus principis. El règim franquista per molt històric que sigui, per molt que necessiti ser estudiat pels estudiosos, va néixer d'un cop militar, fent ús de les armes i de la força bruta, cosa per principi completament contraposada a la democràcia. La democràcia nostra per principi no es pot emmirallar amb cap dictadura. Endavant una llei balear de reparació jurídica de les víctimes del franquisme.
