Quan estudiava la carrera fa uns quants anys, m'explicaven que les fonts del Dret eren la llei, els costums i els principis generals del dret, que l'objectiu de la presó no era el càstig sinó la reinserció a la societat i que les persones, no podíem pretendre que fossin declarades innocents sinó més aviat, no culpables d'allò sobre el que eren acusades. Vaig aprendre moltes més coses però aquestes, eren sovint tema de debat a classe perquè aprenguéssim a mirar una mica més enllà. D'advocat no he exercit mai però, al menys, m'ha servit per saber llegir entre línies.
Amb les mesures imposades arran de les sentències condemnatòries del cas Noos o el de les targetes black, o fins i tot amb la polseguera que està aixecant tots aquests dies el sorprenent cas de l'afer del batle des Migjorn Gran, m'ha vingut al cap l'acudit d'aquells dos amics que es troben a les portes d'un cèntric hotel de la ciutat quan un sortia i l'altre entrava, descobrint que cadascú va acompanyat de la dona de l'altre.
Llavors un li comenta a l'altre: «Davant d'aquesta situació tant delicada amb la que ens hem trobat, jo crec que el més correcte seria que cadascú se'n tornés amb la seva dona a casa i aquí no ha passat res, no et sembla?» I l'altre amic respon amb finura: «Estic d'acord amb tu que això segurament seria el més correcte però no crec que sigui el més just perquè mentre tu estaves sortint de l'hotel, jo tot just acabava d'arribar». Tota una declaració de principis de la realitat que avui dia ens fan empassar a galet.
