El bé comú

Sóc d'aquelles que creuen amb el compromís personal. Com una proposta ideològica, de vida. Christian Felber, escriptor i economista austríac, pensador sobre la societat, afirmava que «si ets tu mateix, el canvi que desitgis, per petit que sigui, pot fer-se realitat». L'atractiu i la fortalesa d'aquesta proposta és la coherència.

Després del compromís personal, hi ha l'organitzatiu. Cal incentivar valors d'orientació empresarial que vagin dirigits al bé comú. La justícia social, la solidaritat, la participació democràtica... són valors que la majoria d'equips són incapaços de dur a terme, tot i que els demandem contínuament dels altres.

Noticias relacionadas

De les il·lusions a les transaccions

Más noticias relacionadas

Finalment, en la cultura del pro comú, s'hauria de poder connectar molt millor amb les diferents sensibilitats. Compromís públic.

Tinc la sensació que tot s'ha reduït a capitanejar, des del primer escaló fins els qui ens dirigeixen. Com l'auxiliar, lliurador de cites i certificats, que té el poder d'estirar, per petit que sigui, el seu espai d'acció.

En el país dels llestos, els veïns creuen que les trampes –les seves- sempre són justificables.