Ve d'antic, de fa molts anys, ben segur de l'època en què es va sembrar la Comunitat Autònoma per Gabriel Cañellas. De llavors, l'arbre ja ha crescut tant tort que ni es gosa redreçar, és més, segueixen les mateixes polítiques continuistes per les quals l'ullastre acabarà besant el terra. Em refereixo a la política cultural. Sí, és la concepció elitista de la cultura per la qual s'abandonen, es deixen a la mà de Déu, els equipam ents (museus, biblioteques, teatres...) que haurien de fer servir els illencs durant tot l'any, perquè no s'hi creu, perquè també són vistos com a menors i costosos, mentre, mitjançant la Conselleria de Turisme, es fomenten els espectacles dirigits als turistes, amb la idea que ofertant cultura s'aconseguirà desestacionalitzar la temporada turística.
D'entrada trob horrorós el menyspreu de la cultura d'aquí per la mateixa gent d'aquí, i siguin els polítics del color que siguin el que la duen a terme. Quin poble volem ser, quin futur volem tenir si no llegim, debatem, creem? On podem anar amb uns equipaments culturals que fan plorar? Però, a la vegada, és errat pensar que allargarem la temporada turística ofertant alta cultura, importada, contractant quatre mal comptats grups forans, quan tenim un aclaparador monocultiu low cost que ens crema i impossibilita a la vegada qualsevol canvi de model.
El pou del turisme low cost en el qual estem ficats no tant sols destrueix territori i medi ambient, deixant per les generacions que vindran la solució als problemes que genera, sinó que explota fins l'extenuació als nostres treballadors. Si un empleat del sector turístic cobra entre vuit-cents i a tot estirar mil euros el mes, treballant jornades que arriben a ser de deu hores, com podem demanar-li que tregui temps per anar a un espectable que li costarà entre vint i quaranta euros? La primera condició perquè hi pugui haver qualitat en qualsevol cosa (en cultura, però també en les relacions humanes i en debats polítics desapassionats, centrats i fèrtils) són condicions de treball i salaris dignes. No s'haurien d'estranyar els hotelers per l'aparició a tot el territori, illenc però també espanyol, de la inestabilitat política i de partits gens centrats, que fan estirabots contínuament. Són el fruit d'una massa de treballadors que viuen a precari i explotats. D'aitals condicions de treball aitals comportaments polítics.
Per altra banda, el turisme de masses que ve a les illes, sabem tots a què ve. Ben segur Menorca té la sort que una franja de la massa low cost és de turisme familiar, amb la qual cosa ens estalviem els menorquins de les borratxeres i destrosses, però no ens enganyem, procedeix de la mateixa massa de treballadors, de classes mitges i baixes, amb la mateixa idea que a una illa del Mediterrani s'hi va per prendre el sol i a fer hores a les platges. Per l'experiència a Ciutadella, en els concerts d'estiu hi van els menorquins i els turistes catalans, principalment, que hi tenen arrels. De turistes low cost no n'hi va ni un.
Caldria fer política pensant en la gent d'aquí, dirigida primerament a aconseguir millorar les condicions laborals dels illencs, que és el que fa possible altres somnis, i la política cultural hauria d'anar dirigida d'una vegada a implantar equipaments potents i a fer-la sense estar pendents del turisme. La Conselleria de Turisme no hauria de gestionar la política cultural.
