Un grup de ciutadans de Balears ha redactat un manifest amb el títol «Sense límits no hi ha futur». La crida denuncia fets ben contrastats i que s'han fet ben dolorosament palpables aquest estiu.
Primer, que el creixement a les illes Balears s'ha fet a base de consumir un patrimoni natural, com és el paisatge i el territori, que no és reposable. En les darreres sis dècades hem urbanitzat més d'una hectàrea per dia i la dinàmica sembla que no té aturador, quan no podem estendre i eixamplar com si fossin masses de pa sobre una taula cap de les tres illes per encabir-hi més hotels, apartaments i construccions de tota casta.
En segon lloc, també fa palès que aquest desenvolupament turístic comporta una petjada en forma de consum d'aigua, energia, generació de residus... i de més consum de territori en forma de més carreteres i autopistes, dessaladores, depuradores, centrals elèctriques i fotovolcàiques, que a més de significar més destrosses mediambientals també obliguen a desviar recursos públics valuosíssims, que haurien d'anar destinats a finalitats primordials com són els sanitaris, socials i culturals.
Per acabar, el document constata que a més d'aquests malbarataments, el creixement es basa en el deteriorament de les condicions laborals dels treballadors, amb contractes precaris i cada dia més baixos. En resum, de seguir així les generacions futures no tindran res ni per treballar ni per gaudir. Per tot açò, el manifest es dirigeix al Govern balear i als consells insulars per reclamar coratge i compromís de veritat per revertir aquesta dinàmica que mostra ja símptomes de conduir-nos al col·lapse.
Aquesta iniciativa és tot una sorpresa i tot un repte, coratjós per la forma i profund pel contingut, que cal aplaudir. Ho és d'interessant per la forma perquè posa de manifest que hi ha un percentatge de la ciutadania que, malgrat ben segur va votar a les forces polítiques que avui governen les institucions democràtiques de les illes, no és mesella amb aquests partits ara en el poder. Molts illencs volen continuar sent, com en el període de José Ramón Bauzá, independents i crítics. Potser a Anglaterra, on les institucions democràtiques són antigues, aquest joc respectuós entre les diferents dinàmiques, cíviques, de partit i governamentals, no té res de nou, però aquí, amb una democràcia de polls entrats en pastura, és tota una gran novetat, novetat que hauria de ser celebrada per tothom.
El que ara està per veure és si els polítics que ocupen els comandaments es prendran el manifest com un repte, agafant el testimoni de la cursa per no tant sols portar a terme les gestions reclamades per reconduir la situació sinó també per intentar satisfer i ampliar la base social de l'electorat que li és natural, o, pel contrari, sentint-se amenaçats, posaran el cul a la paret i intentaran neutralitzar el moviment social, com ho està fent d'una manera estratègicament equivocada Nel Martí i Més per Menorca amb les associacions que estan en contra de l'ampliació del parc solar de Son Salamó. Les forces dels partits estan en les urnes, en l'electorat, no amb els quatre militants amb carnet. Més per Menorca sembla que està oblidant açò.
És també el manifest molt interessant i provocador pel contingut. Ben segur és viable i pot ser ràpid, de mesos, millorar les condicions laborals dels treballadors. Però més problemàtic és, malgrat hi hagi raons poderoses com les denunciades per fer-ho, modificar planejaments urbanístics consolidats que emparen a propietaris i promotors. Ara bé, el polític davant els grans reptes agafa coratge i aprofita els intersticis legals per modificar passa a passa, si cal a poc a poc, les condicions del dia a dia tot posant els ulls fits en un horitzó.
Com ha succeït amb el turisme, que ens ho ha modificat tot sense fer cap revolució, també és possible revertir les economies per aconseguir major benestar social fent passa de formiga. Aplaudeixo el manifest i a qui no li agradi que s'hi posi fulles.
