Les comunitats humanes tenen una enorme capacitat per acceptar situacions abusives si aquestes són habituals i creen un perjudici lleu, tolerable, soft. Un cas flagrant és l'ús dels quatre intermitents dels vehicles. El dispositiu no es va dissenyar en cap cas per justificar aturades irregulars en doble fila o en places d'aparcament no autoritzades, però aquesta és la seva funció més freqüent. És l'espai offshore del codi de circulació.
Posar els quatre intermitents s'ha convertit en un permís temporal per poder molestar un grup de persones (qui està aparcat bé i no pot sortir, que circula per aquell carril, qui sí que té dret a utilitzar la plaça...) sense tenir cap tipus de sanció, responsabilitat ni càrrec de consciència. És com un forat negre de la legalitat, un espai mort, un refugi del qual s'abusa sense cap dubte, en què les normes queden en un segon pla. La comoditat de qui posa els quatre intermitents es posa, fora de tota lògica, per damunt del respecte cap als altres.
Els quatre intermitents, però, no només es posen als cotxes. Alguns els posen quan estan de vacances fora de casa i es permeten comportaments aliens a la seva vida quotidiana, com anar pel carrer en banyador, conduir amb els peus a la finestra del cotxe o envair les platges amb hamaques en una lúdica Normandia dia D. Les aules modulars dels centres educatius els porten posats fa ja tant temps que els llums dels intermitents estan fusos i ningú els veu. Amb els quatre intermitents les administracions es permeten saltar-se la paperassa que desespera també als ciutadans. Amb els quatre intermitents circulen congressistes i senadors fa vuit mesos. Amb els quatre intermitents es paguen factures en negre.
Malgrat això, ningú de nosaltres acceptaria comprar un cotxe que no tingués l'opció de posar els quatre intermitents. Per alguna cosa serà, no?
