En Chiri

Noticias relacionadas

No sé on acabarem…

Más noticias relacionadas

Per allò de la rutina a què fàcilment ens aboquem els humans, vam adoptar la taverna de Chiri per a les nostres vetllades post-teatrals i, aviat, el tracte amable i proper del personal i de l'amo del lloc va esclatar en conversa. En Chiri, un home simpàtic i franc, que combinava la feina atrafegada al bar, a les nits, amb la de treballador del servei d'aigües del poble, durant el dia, ens parlava d'això i allò del poble, hi vessava (amb somriures de bonhomia i distensió en el discurs) la seva filosofia de vida i això feia aflorar alguna anècdota; com la d'aquella part desagradable de la seva feina diürna, quan li tocava avisar del tall d'aigua a persones que no havien pagat el rebut. Alguns cops, ens deia, et trobes persones majors, que viuen soles, i a qui la pobra pensió que perceben els impedeix ingressar aquell mes els 20 € del rebut.

Situacions que havien provocat, més d'un cop, que ell mateix agafés el rebut i pagués l'import al banc de la seva butxaca. «¡Señora, esto ya está arreglado!», sense més explicacions ni medalles. Petits herois quotidians, la noblesa dels quals contrasta amb les innobles polítiques que ens estan buidant la caixa de les pensions i que propicien situacions com la descrita… Ai, el món!