Defensa i enaltiment de la literatura oral

Els refugiats que fugen de la guerra, els paradisos fiscals dels patriotes, la unitat indissoluble de la Nació, el govern espanyol que no arriba, la globalització homogeneïtzadora i l'imperi del déu mercat, la violència i terror en nom de presumptes veritats revelades..., malalties del món actual. Per temps, quan la comunicació verbal es feia des de l'oralitat i no amb el minimalisme dels twitters i whatsapps, segurament n'haurien cantat gloses. En voleu una dècima d'actualitat? Evadeixen es doblers,/ que en nom de la pàtria roben, / i aquests malànimes troben / que aquí no hi cap ningú més./ I és tot es seu interès/ tanques altes aixecar/ a qui, travessant la mar,/ fuig de guerres i derrotes./ Ells se diuen patriotes!/ Sa pàtria és... a Panamà!

Em feia 'glosera' sentir com la poesia de tradició oral el passat cap de setmana prenia els carrers de Maó en la IX edició de les «12 hores de cançó improvisada», que reunia un bon grapat de poetes populars dels Països Catalans (glosadors de les Illes Balears; cantadors d'albaes valencians; catalans que rimen corrandes, garrotins i jotes de l'Ebre) en una mostra magnífica de la vitalitat d'aquest fenomen universal de la creativitat i de l'art popular. Reivindiquem amb la literatura oral la producció artística sense fi, és a dir, gratuïta i efímera, que es consumeix en si mateixa, en el mateix acte de glosar. T'ho passes bé mentre dura, ho pots fer durar fins que vols o te'n canses, i després…, res, només alguna deixa en la memòria. Més que de plaer estètic, aquí hauríem de parlar de l'alegria estètica que provoca en el públic receptor de la comunicació oral una bona controvèrsia, plena de contingut i de metàfores, de troballes formals i de pensament. És açò que mou primer un somriure, i després l'aplaudiment, sorpresos per l'enginy i l'expressió lingüística, i per l'habilitat de la resposta en temps brevíssim. Propugnem un fet cultural viu, lligat a la riquesa i vitalitat en l'ús de l'idioma propi del poble, el català de Menorca en el nostre cas, sí, però una llengua moderna, neta, lliure de calcs impropis i de barbarismes; un fet cultural específic en la forma menorquina, però semblant i diferent de les creacions tradicionals improvisades d'altres pobles germans nostres i manifestació d'un substrat cultural comú de tota la humanitat. La fidelitat a la pròpia cultura és requisit d'universalitat, i conèixer altres cultures la condició per observar la pròpia.