Pedraules
Cleda (250)
El més important que he après, ho he après llegint novel·les.» Aquesta frase no és d'un novel·lista interessat en promocionar el seu ofici o d'un eixelebrat escriptor de ficció. Tampoc no és meva, encara que la subscric al cent per cent. Ni ha estat formulada per cap agent literari, per cap editor. Aquesta frase contundent, que no deixa espai als racons foscos, la va pronunciar el president del país més poderós de la Terra. El passat mes de novembre, «The New York Review of Books» va tenir la idea d'organitzar una trobada entre Barack Obama i una de les seves escriptores favorites, la novel·lista i assagista, guanyadora del premi Pulitzer, Marilynne Robinson. La llarga conversa va ser publicada en dues entregues per la revista literària nord-americana i reproduïda per la majoria de mitjans de comunicació internacionals. Les paraules del màxim mandatari mundial em van venir al cap quan, unes setmanes després de llegir la conversa, em vaig trobar Marilynne Robinson als voltants del conjunt format per l'església neogòtica i el convent de les Saleses del Passeig de Sant Joan. Un equip de TV3 enregistrava una entrevista dins l'església amb Marilynne Robinson que acabava de veure com es traduïa al català (Edicions 1984) i al castellà (Galaxia Gutenberg), la seva novel·la més recent, «Lila». El contingut de la xerrada entre la novel·lista i el president americà es podria resumir en uns quants trets fonamentals que he intentat comprimir per qüestions evidents d'espai. La literatura ens ajuda a posar-nos en la pell de l'altre. L'empatia i la compassió de moltes ficcions qüestionen la nostra perspectiva i relativitzen les nostres conviccions. El compromís de l'escriptor, en aquest sentit, seria crear ponts entre les persones i les idees, i promoure l'acceptació de la diferència, imprescindible en la construcció d'una societat més justa i democràtica. Idees brillants i acurades, encara que provoquin una mica de tristor per absència. Que et governi un polític proveït d'aquesta saviesa psicològica, emocional i sociològica atorgada per la literatura de ficció deu ser un luxe que jo mai no he viscut i que, segurament, mai no viuré.
También en Opinión
- El nefrólogo Borja Quiroga desvela el mejor alimento contra las infecciones de orina: «Infalible»
- Ya es oficial: La Seguridad Social te regala cinco años más de cotización si cumples este único requisito
- La Guardia Civil avisa: multa de 30.000 por llevar esta 'tarjeta' en la cartera
- Este fruto tropical te ayuda a mejorar la sensibilidad a la insulina y el control de la glucemia
- Ni almendras ni avellanas: este es el fruto seco con más magnesio y que te ayuda a tener el cerebro más ágil