Realment és ben cert que és més fàcil ensopegar en una mateixa pedra que desviar el pas pel camí. Quan davant el repte que planteja Catalunya el principal objectiu hauria de ser canviar de soca a rel l'estructura fiscal i de despesa de les administracions públiques, que és la que ha portat, primer, a un enorme malestar a les comunitats autònomes que aporten molt i reben per sota de la mitja (aguantant, a més, comportaments cacics per part del Govern central de torn, ara et don i ara no et don perquè no m'ets simpàtic) i, en segon lloc, a enormes malbarataments de recursos per tota la geografia ibèrica i illenca (aeroports sense avions, AVEs sense passatgers, autopistes ruïnoses...), encara estem per si ducs d'alba sí o ducs d'alba no pel port que no s'hauria d'haver fet mai a Ciutadella.
Sí, efectivament, el port nou no s'hauria d'haver fet i si es va fer va ser només per raons electoralistes i perquè es va donar en una conjuntura econòmica que encara està en el cap de tots: en l'època que els bancs i constructores es van tornar bojos i ens van fer pensar que de cop ens havíem fet rics i que podíem arribar a fermar els cans amb llonganisses i menjar caldereta de llagosta cada dia (com la que es menjava aquell director general del PP del Govern balear, condemnat a presó, cada vegada que venia a Menorca a donar un cop d'ull a les obres del que seria l'alberg de la joventut de Sa Vinyeta).
Des del moment que els vaixells van deixar de necessitar de fer escales en la navegació, i d'açò ja fa molt de temps, els ports menorquins, fins i tot el celebrat de Maó, van passar a ser insignificants, de cinquena categoria, sense interès a nivell internacional. D'aquesta manera la mesura de la infraestructura portuària, com dic d'haver emprat el cap fred i no els peus, s'hauria d'haver calculat per la població que hi ha assentada en el territori menorquí. Si el destí final d'uns vaixells de mercaderies és una població mal comptada de noranta mil habitants, el lògic és pensar en un port còmode per aquestes magnituds i no per altres. Quins són els grans ports de mercaderies espanyols? En primer lloc, el de València, el segon el d'Algesires i el tercer el de Barcelona i la raó és de caixó: són les boques que alimenten, mitjançant la interconnexió amb línies de tren i autopistes, un Estat espanyol d'uns quaranta-sis milions de persones. Els ports esmentats són grans punts nodals. Quin punt d'aquests pot ser Menorca? A no ser que també es vulguin construir uns ponts que uneixin Marsella amb Menorca i Alger, o Barcelona-Menorca-Sardenya-Sicília. Ves per on, seria aquesta una bona fantasia, però inviable econòmicament.
És deplorable i ben trist que, mentre el forat nou de la badia ciutadellenca segueix amb una terminal de pena, alguns polítics segueixin pensant amb fantasies de creuers. ¿Ha mostrat ningú cap contracte d'alguna naviliera de creuers pel qual es compromet, en cas que es facin els ducs d'alba, a fer escala a Ciutadella? Si fos aquest el cas, en podríem parlar de seguir tirant doblers a la mar, però si no és així, més valdria que els somniadors de fantasies se les paguessin de la seva butxaca.
El benefici dels creuers no està en dur d'un lloc a un altre a gent sinó amb el negoci que es fa amb els passatgers embarcats els quals són bombardejats a gastar en mil ofertes de consum, d'aquí que siguin ciutats flotants amb cines, discoteques, botigues, restaurants... Les escales d'aquests creuers, a les ciutats, per altra banda, més importants de la Mediterrània, són només un esquer, formen part només d'una part de tota l'oferta. Ho corrobora el poc temps que fan en els ports d'escala. És cert, el ports d'inici de les rutes d'aquests creuers veuen multiplicats els seus beneficis, però quins són aquests ports, els quals, a més els proveeixen de combustible, aigua, menjar..., doncs són les grans ciutats nodals, com, per exemple, Barcelona, amb un aeroport, un tren alta velocitat i unes grans autopistes al seu costat. Té açò Menorca? Toquem de peus a terra, pensem una mica amb el cap, per favor, i parlem d'allò factible i no d'allò somniable.
