Tenia un amic amb una gran capacitat oratòria. Parlava de tot amb una gran convicció. Fins i tot dels temes que desconeixia absolutament. Jo li demanava: «I no t'incomoda inventar les coses, actuar com un mentider compulsiu». «Gens -contestava- generalment els altres tampoc en tenen gaire idea».
El coneixement mereix més respecte. I no em sembla que hagi d'estar al servei de la política, sinó que aquesta ha de planificar en funció de l'anàlisi científic i tècnic que han de fer aquells que en saben i que, per la seva formació i professió, no poden prescindir de l'exigència intel·lectual. Avui, la ciència ha de tenir, com a mínim, el mateix valor que la ideologia.
S'ha de valorar l'actitud del conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, de cedir als membres de l'Institut Menorquí d'Estudis la definició d'un pla estratègic com una eina necessària per planificar el futur que volem per Menorca. Si en algun lloc es reuneix el coneixement local, és a l'IME, i hem de ser conscients de la importància d'aquest Institut i la seva utilitat.
Encara hi ha algun polític que pensa que els tècnics estan per facilitar la seva feina de govern i s'enfaden quan un secretari, interventor, arquitecte o advocat és massa escrupolós, quan realment exerceix de funcionari coneixedor de la seva feina.
Per altra banda, els científics també s'han de poder desprendre de la predestinació ideològica. No es tracta de cercar els arguments per confirmar una idea política, sinó d'analitzar la realitat, interpretar les dades i proposar una direcció. Prescindint de quin partit governa.
No es tracta de reivindicar el govern dels filòsofs, sinó de demanar als polítics que la planficiació sigui com una casa amb uns bons fonaments. I que no s'esfondri cada vegada que bufin vents de canvi, cada quatre anys.
