Transcorre l'estiu menorquí amb xifres rècords de visitants. No recordo tants cotxes, tanta gent a platges i als carrers com enguany. Què diuen ara aquells que anunciaven la fi del món amb l'arribada de la crisi, que demanaven mesures extraordinàries per a posar Menorca peus per amunt activant més i més territori, incrementant una oferta insostenible amb qualsevol paràmetre mediambiental hom volgués pensar? On són aquells que deien des de dades macro distorsionades dels serveis d'estudi que Menorca estava en fase terminal i que havíem d'aspirar a emular una Eivissa d'economia triomfant? I emmirallar-nos en creixement de renda pitiüsa allunyada del creixement amb sentit comú, del benestar real dels illencs, de la sostenibilitat del medi natural, del descans enmig de la vida loca dels amos de la festa!
Menorca ha aguantat afortunadament gràcies al seny de hotelers i restauradors, que saben el que s'hi juguen amb la marca de l'Illa, i unes organitzacions ecologistes que han estat a l'alçada en la seva tasca de frenar la propensió de polítics a considerar només les pressions del curt termini. Res no està encara assolit, però hem salvat un punt de partit prou complicat: el de la creença que la crisi es combatia amb més oferta. Continua en contra nostra la lògica dels augments de l'oferta del benefici marginal minvant de botigues i botiguetes en detriment del comerç de més qualitat i del tradicional que està desapareixent dels nuclis urbans. Proliferen encara bars i barets, restaurants i restaurantets que creen així la seva demanda extensiva també, de temporada, confonent la relació preu-qualitat, i abocant a un hivern de locals tancats, i a futur, de locals deteriorats, alguns ja en estat deplorable, d'una temporada que acaba molt, massa prest. El repte d'allargar l'estacionalitat roman així de manera decisiva, així com el manteniment dels serveis personals de manera continuada. També es manté entre els emprenedors la necessitat de tenir confiança en el futur, almenys per part de tots aquells qui fan les coses bé, de no rendir-se massa ràpid als operadors amb bloc que si bé donen seguretat anticipada, resten també marges després d'ajust de demanda a preus superiors. Els preus que negocien aquests, si aconseguim que l'oferta marginalitzada es neutralitzi, hauria de créixer. Menorca ha de tenir sobrepreu davant altres illes low cost. El tot inclòs no hauria de devenir rutina i el comerç amb valors de proximitat, sobrepreu de kilòmetre zero, emergir, si cal, dualitzant l'oferta i senyalitzant que no tot és igual a benefici de l'oferta depredadora de qualitat inferior.
Els reptes envers de l'ocupació que té l'Illa passen per un desenvolupament molt, molt pausat de la incorporació de nova població, amb èmfasi en la reconversió de llocs de treball, amb redirecció d'empleats en paral·lel al que ens empeny la nova economia digital, amb tota una estacionalitat a aprofitar per a la formació que permeti una millora permanent de la productivitat. Convé així mateix amb intel·ligència compensar les noves tendències mundials de treballs en perill de desaparició, i aprofitar-ne d'altres que es poden fer fortes amb les deslocalitzacions, serveis idiosincràtics (que ningú sobre la Illa els pot fer millor) i migrar de fer més del mateix amb més i més recursos cada cop més marginalitzats.
Tant de bo els nous polítics sàpiguen entomar els reptes, identificar les prioritats (el transport, porta d'entrada que pot malmetre el valor i l'experiència d'allò esperable de la marca Menorca) i l'establiment d'unes regles de joc clares per als nostres visitants: Aquí no es ve a correr per les carreteres (els paisatges són un bé valorat), ni es ve de turisme de borratxera ( i molt menys d'estupefaents), es respecta el descans, la vida familiar i l'apreci per una cultura oberta que s'ofereix per compartir.
