A algú de vosaltres, estimats lectors, li podrà sorprendre el títol d'aquest article. Gir a la dreta del PP?, però si el Partit Popular ja és la dreta, en l'espectre polític espanyol. Tot i amb això, el cas és que la formació que lidera actualment Mariano Rajoy encara les dues properes convocatòries electorals (les catalanes del 27 de setembre, que molt probablement hauran estat convocades ja avui dilluns, i les generals de la tardor, possiblement al novembre) amb un tomb cap a l'extrema dreta, tant en els postulats que defensa com en els candidats o dirigents territorials que ha estat triant darrerament. I el cert és que, de raons per a aquest canvi sobtat no n'hi manquen. Passarem a analitzar-les.
D'una banda hi ha el descontentament de la societat civil pels efectes de la crisi econòmica, aquesta que els mateixos populars afirmen, en to cofoi, que ja hem superat, però que les butxaques dels contribuents continuen sense detectar-ne la millora. Es tracta, certament, d'un sentiment generalitzat en tota l'Unió Europea, però que en els països del Nord és contestat amb l'aparició i l'increment de vots a partits ultradretans i xenòfobs, mentre que en el Sud el protagonitzen formacions populistes i d'esquerres. Aquest és el gran temor del PP, després de la seva desfeta del 24 de maig i davant d'unes legislatives al novembre que veu cada cop més perdudes. I com que a Espanya, després de la desaparició, ja fa dècades, de Fuerza Nueva i el Frente Nacional, l'espai d'extrema dreta es troba orfe, els homes i les dones de Gènova es mostren disposats a ocupar-lo.
La pretensió dels populars espanyols que acab d'esmentar no és en absolut gratuïta. Ells són molts conscients de que en aquest àmbit electoral, es troben nombrosos votants tradicionals seus qui, en els darrers comicis, varen quedar a ca seva i no van anar a votar. Es tracta, idò, de tornar a seduir-los, amb una política identitària i re-centralitzadora, amb certs tocs d'anti-immigració, per tant, de xenofòbia i, sobretot, amb respostes contundents a les voluntats de sobirania i d'independència que, darrerament, els estan venint des de Catalunya, un territori on la pèrdua de vots del PP és del tot alarmant per a ells i on les enquestes situen els populars com la sisena força del futur Parlament, quan actualment és la quarta, a un sol escó de la tercera.
És precisament al Principat on la força emergent i cada cop més consolidada de Ciutadans s'està menjant les expectatives del PP dins l'espai unionista. Amb un líder, Albert Rivera, que exhibeix un tarannà ferm, però moderat, en totes les tertúlies televisives espanyoles on apareix dia sí i dia també, la formació taronja aspira, no només a ser decisiva a Espanya (com està començant ja a ser-ho després del 24-M), sinó també a encapçalar un front no independentista a Catalunya que pugui enfrontar-se parlamentàriament a Convergència i a Esquerra Republicana i que esperoni el mateix Rivera a obtenir un resultat sorprenent en la seva estrena en les llistes al Congrés de Diputats.
Davant d'aquesta situació, el PP de Catalunya, seguint, òbviament, els dictats dels seus coreligionaris de Madrid, ha optat per substituir, com a cap de llista a les autonòmiques (siguin o no plebiscitàries) la seva presidenta regional, Alicia Sánchez-Camacho, que va arribar a pactar pressupostos amb l'antiga CIU i es va veure immersa en l'escàndol del dinar al restaurant la Camarga de Barcelona amb la qui fou parella sentimental del fill gran de Jordi Pujol, Victòria Álvarez, per l'ex-alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol, que exhibeix un discurs i unes actuacions notablement contràries a la immigració. I a València, fins fa ben poc el seu feu natural de vots, ha estat nomenada presidenta del partit la castellonenca Isabel Bonig, coneguda com «la Margaret Tatcher de la Vall d'Uxò».
I a les Illes? Miquel Vidal ha estat presentat com a nou president interinsular del PP. En el seu primer acte a Menorca, Vidal va assegurar que «a les Balears hi ha una majoria de centre-dreta», però qui seia a la seva esquerra, el president insular Santiago Tadeo, afirmà, com a objectiu dels populars illencs «intentar tenir les millors resultats a les generals». Ja no es parla de victòria, pens, sinó de salvar els mobles. Veure'm si aquest gir a la dreta fa que els votants més tradicionals del partit es mobilitzin i quin és el nou sostre electoral de la formació conservadora. Les previsions, per tot el que us he exposat, no són massa optimistes pels seus interessos.
