Els tòpics -que alguna cosa deuen endevinar- asseguren que el caràcter menorquí es defineix per el «poc a poc», el fals himne de «Un senyor damunt un ruc» i una reacció alèrgica a les grans obres, sobretot si són rodones.
Cada poble pronuncia la «è-e-é» de forma diferent, cosa que expressa la diversitat com un valor a protegir i respectar. A Maó viuran pendents de la «h» mentre «Es Mahón» sigui la cançò de l'estiu. I a Ciutadella sembla que és impossible desprendre's del sentiment tràgic de l'amo en Xec, que es resumeix en què les bones intencions no solen acabar en bons resultats. La sentència: «L'operació ha anat bé però sa dona és morta» es pot aplicar a moltes històries i circumstàncies, com un condemna que no es pot superar. És com l'equilibri que també es dóna entre la tragèdia de l'assalt turc, que es celebra el 9 de juliol, i la passió renovadora de Sant Joan, amb la dosi justa d'herència salessiana amb la devoció a la patrona.
La força del sentiment de poble que té Ciutadella és excepcional i desaprofitat. Quan arriba a les institucions es disol com un terrós de sucre. Molts dels batles que han presidit el Saló Gòtic han arribat plens de bones idees (alguns no) i al final per les pròpies capacitats o per les circumstàncies, l'operació no ha anat bé.
L'Ajuntament és el resultat del desgovern de tants d'anys. Hi falta ordre i organització. La nova batlessa, Joana Gomila, té la capacitat, el cap clar, per fer-ho. Perquè fent les coses amb lògica, passa a passa, poc a poc, ordenant l'administració és com els projectes començaran a donar resultat, millorarà l'eficàcia, i després de cada operació no farà falta passar per l'UCI.
Per aquest motiu no s'entén com perd el temps amb un protocol per posar normes als periodistes. No és la millor forma d'arribar a la transparència. La intenció podia ser bona, però l'operació era innecessària. Hauria d'escoltar més a l'amo en Xec.
