Pronunciat [ k a l é o], amb consonant velar entost d'aspirada, amb la vocal tònica é tancada i sense neutralitzar en e neutra i en u, respectivament, la a i la o en posicions àtones, resta més que palès, si és que qualcú en tenia dubtes, que el mot jaleo és foraster. Amb tota seguretat és un castellanisme que es degué importar pel temps en què s'introduirien en el nostre folklore els fandangos i les jotes, balls moguts, balls de bot, en què es devia armar gresca i bullanga. En espanyol, idò, el substantiu és fill d'un verb, jalear, que a la vegada deriva de l'exclamació ¡hala!, pronunciada amb una certa aspiració de la h- (de la mateixa manera que huelga i holgar han abocat a mots com juerga i jolgorio). María Moliner defineix Jaleo com «cualquier cosa, asunto o situación en que hay mucho movimiento, ruido, agitación, complicación, confusión, desorden o dificultad». No cal acudir a altres accepcions de la paraula, com «discusión, riña o represión en que hay griterío o agitación», tot i que segurament, més enllà de cavalls caragolejant i sonant la jota, les nostres comunitats humanes han conegut i coneixen diferents jaleos no gens festius.
De rebot
Durant l’estiu sona 'Es jaleo'
22/06/15 0:00
También en Opinión
- Hospitalizado un menor tras caer de un tercer piso en Ciutadella
- Un aterrizaje fallido en el Aeroclub de Mahón deja heridos a los tres ocupantes de una avioneta
- Ingresa en la UCI del 'Mateu Orfila' una mujer que estaba siendo tratada por la doctora Popel
- Que el equipo del programa «Ser Aventureros» desplazado a Menorca...
- ¿Un muerto en el Moll d'en Pons? El rodaje de una serie que se viraliza entre los vecinos de Es Castell