Pronunciat [ k a l é o], amb consonant velar entost d'aspirada, amb la vocal tònica é tancada i sense neutralitzar en e neutra i en u, respectivament, la a i la o en posicions àtones, resta més que palès, si és que qualcú en tenia dubtes, que el mot jaleo és foraster. Amb tota seguretat és un castellanisme que es degué importar pel temps en què s'introduirien en el nostre folklore els fandangos i les jotes, balls moguts, balls de bot, en què es devia armar gresca i bullanga. En espanyol, idò, el substantiu és fill d'un verb, jalear, que a la vegada deriva de l'exclamació ¡hala!, pronunciada amb una certa aspiració de la h- (de la mateixa manera que huelga i holgar han abocat a mots com juerga i jolgorio). María Moliner defineix Jaleo com «cualquier cosa, asunto o situación en que hay mucho movimiento, ruido, agitación, complicación, confusión, desorden o dificultad». No cal acudir a altres accepcions de la paraula, com «discusión, riña o represión en que hay griterío o agitación», tot i que segurament, més enllà de cavalls caragolejant i sonant la jota, les nostres comunitats humanes han conegut i coneixen diferents jaleos no gens festius.
De rebot
Durant l’estiu sona 'Es jaleo'
22/06/15 0:00
También en Opinión
- El caso de un restaurante de Maó: «No podemos servir cenas porque no hemos encontrado personal»
- El famoso actor que los vecinos de Es Canutells han visto en este velero de lujo
- Cinco heridos leves en un accidente en el polígono de Maó
- La calidad de los hoteles de Menorca se dispara y la oferta de tres estrellas se pierde
- Un niño de 8 años, en estado grave tras ahogarse en la piscina de Es Mercadal