Una comunitat moderna, civilitzada, pròspera – no tan sols en el sentit econòmic de la paraula - , amb vocació de futur, és aquella en la qual els ciutadans són part activa del teixit social, ciutadans que no contemplen la vida com a còmodes espectadors d'un espectacle. Tots tenim un paper a jugar, a representar. Sigui el que sigui. Tothom és necessari.
La cosa és clara amic meu: sí el compromís no és col·lectiu el futur pinta malament. En aquest immens i complicat joc de la vida no sobra cap peça, per petita que sigui. Tothom té el seu rol. Aquest compromís social és gran el repte. Ja sé, ja sé, que diràs que entre tots fem el món... i encertes. Cap persona però, n'hauria de quedar al marge. Uns canten a un cor, d'altres s'apunten per anar d'excursió o a un curs de cuina. Uns són socis de l'Ateneu de Maó, del Cercle Artístic de Ciutadella, de l'Orfeó Maonès o de la Columbòfila, d'altres són seguidors del club de futbol del poble, associats al GOB, a Joventuts Musicals o formen part d'un grupet de cercadors d'esclata-sangs ... aquests sí, aquests són membres vius de la societat. Aquests són els bons, aquells que, sense saber-ho, mouen els fils.
Existeixen també els altres. Persones que passen per la vida en silenci. Un silenci confortable i egoista. No són de res, no participen en res, just treuen el cap quan una cosa els interessa i és útil pels seus interessos. Van a l'òpera, al teatre, o a regates, o a exposicions... perquè convé que els vegin. Són els més clars espècimens d'aquell funest «no sap, no contesta». Una fauna molt curiosa que sol amollar, això sí, inacabables discursos al bar prenent el cafè del matí. Són grans totòlegs: saben de tot i molt, creuen. Els és igual rallar d'urbanisme, d'economia aplicada, de política nacional, internacional o de futbol, sí de futbol també en són grans experts. Són aquells que diuen que els altres són ben ases i que, ai sí ells comandessin... per sort però, no comanden mai – a vegades ni a ca seva – i, per fortuna, mai sabrem el que arribarien a fer. Millor així.
Experts que no participen en res. Tot és simple discurs: fum. Cap aportació. No es manifesten mai, ni protesten o just quan els calciguen. No es comprometen mai. No discuteixen en base a raons. Tot el seu horitzó és el seu compte corrent, o la caixa registradora del negoci. Els descobriràs tot d'una: no seran capaços de dir-te tres diferencies entre els programes dels partits polítics que es presenten a les eleccions. Els és igual. No s'atreviran a prendre partit per una opció. Segueixen votant centre: el vot sense ideologia. Una manera d'estar, no de ser. Els és ben igual tot: la política educativa, les retallades salarials, el negre futur de les pensions, el desaforat creixement turístic de l'Illa, el futur dels nostres joves, les rotondes de la carretera general... ells mai signen un manifest, no van a una manifestació, no protesten pel que és injust: s'amaguen, covards, darrere un confortable silenci. Però, això sí: no els privis de les millores socials, econòmiques, culturals... que l'esforç i la lluita dels altres hauran anat arrancant.
Sabràs qui són ja que no fan res però presumeixen de saber-ho tot. Són simples ignorants. Un ignorant doblat de pretensiós i estufat és sempre un cretí, deia Josep Maria de Sagarra.
La cosa és, estimat, que les societats amb molta gent muda – i moltes vegades acollonida –, conformista o resignada, no tenen bon diagnòstic.
La indiferència, el manfutisme militant, és la més innoble i estèril de les avarícies. Una traïció als qui dius que t'estimes.
