Quan escric aquestes retxes és divendres migdia i ignor quin serà el resultat del 9-N, és a dir del procés participatiu previst a Catalunya per a ahir diumenge. Quan us rall de resultat, no m'estic referint, només, a l'escrutini en ell mateix. Vull dir encara molt més; que no sé si aquest acte, suspès cautelarment pel Tribunal Constitucional i substitutiu de la consulta que també va ser impugnada pel Govern espanyol i suspesa pel TC, s'haurà pogut ni tan sols celebrar. I faig esment del nombre de persones que s'hauran dirigit als seus col·legis per tal d'intentar dipositar una papereta dins una urna o que hauran fet coa davant la porta per denunciar que no els deixen expressar-se. Segons la major part de les opinions que he sentit darrerament, aquest és el paràmetre de valoració del procés realment significatiu, si és que n'hi ha cap.
La gran pregunta és què passarà a partir del 10-N, és a dir, d'avui. La primera impressió (gairebé us diria que convicció) és que, pel què fa a l'actitud dels partits polítics, tots ells han estat funcionant, i continuaran fent-ho, a cop de calculadora, és a dir lligant les seves propostes segons les previsions de vot que les enquestes estan donant a cadascun d'ells en unes eleccions al Parlament de Catalunya que es fan del tot inevitables, ja sigui de manera avançada, a començaments de l'any vinent, o bé esgotant la legislatura, a finals del 2016. I també en altres conteses electorals.
Començaré per la formació que governa a Espanya, el Partit Popular. Els homes i les dones de Rajoy són els qui han impugnat reiteradament i han volgut fer inviable tot aquest procés, també a cop de calculadora. Ja fa estona que els diferents sondejos donen al PP una clara davallada. I els continus casos de corrupció dins les seves files no han fet sinó confirmar aquests mals pronòstics. Una mostra publicada a «El País» fa un parell de diumenges atribuïa a Podemos la condició de primera força en intenció de vot en uns futur comicis a les Corts espanyoles, per davant del PSOE, que quedava segon, i del mateix PP, que assolia, tan sols, la tercera plaça. Uns dies més tard, l'enquesta institucional del CIS mantenia aquesta tendència tot i que, després de passar les conclusions del seu treball per l'anomenada «cuina» de resultats anteriors de cada partit i d'índex d'ocultació de vot que es produeix en tots els sondejos, l'ordre definitiu quedava d'aquesta manera: PP, PSOE i Podemos, però amb un clar descens de les dues primeres forces i pel què fa als populars, una abstenció del 20 per cent del seu electorat tradicional.
Aquest darrer paràmetre és, probablement, la clau de l'actitud i de l'actuació del PP en tot el tema català. Els dirigents de Gènova saben que açò els dóna vots i que, fins i tot, pot mobilitzar els seus votants habituals i fer que aquests darrers no es quedin a ca seva el dia de les eleccions. I en quant a Podemos, una formació basada, fins al moment, en l'encant mediàtic del seu líder, Pablo Iglesias, veurem si confirma tots aquests bons pronòstics en l'hora de la veritat. Hi ha qui diu que aquest moviment convertit en partit i en opció electoral beneficia al PP perquè debilita el PSOE i caldrà estar amatent també a possibles i posteriors pactes entre la gent d'Iglesias i altres formacions polítiques, de manera molt especial pel què fa referència als socialistes.
Aquí, al Principat, la calculadora està anant a tot drap. CIU no vol unes eleccions avançades perquè sap que les perdria. Tan sols les acceptaria si fossin de caire plebiscitari, és a dir per mitjà d'una llista unitària amb ERC, encapçalada, evidentment, per Artur Mas. Això, els republicans no ho accepten perquè a Esquerra les enquestes li donen una nova victòria sobre Convergència, com ja va tenir a les Eleccions Europees. El PSC ofereix suport a CIU fins al final de la legislatura. És obvi que uns comicis ara mateix no convenen en absolut als socialistes. Iniciativa-Esquerra Unida vol eleccions immediates però en detectar que, per primera vegada en molt temps, les seves expectatives són de retrocés, en benefici, precisament, de Podemos, que s'estrenaria al Parlament català, està intentant arribar a acords electorals amb tot allò que es troba a l'esquerra del PSOE, per tal d'evitar aquests descens. Els partits minoritaris, Ciutadans i la CUP, desitgen també que es voti ja, perquè les seves previsions, sobretot les d'aquests darrers, són molt bones. I el PP català, com no, fa el mateix discurs que els seus coreligionaris de Madrid.
