En la ruta de la vergonya, el terratrèmol corrupte és el màxim verí de l'ànima. Molts sentiments es barregen al mirar enrere, per la feina feta, i també al mirar endavant, per tots els reptes que crèiem pendents. Ens omplen quotidianament d'empegueïment, pel que hem ajustat, pels sacrificis que ens han demanat, retalls que hem resistit. Rememorem contínuament paraules, gestos i mirades. Ens reapareixen, com les de Diaz Ferran quan ens deia allò de «només es pot sortir de la crisi d'una manera, que és treballant més i guanyant menys». Ja no hi ha bona declaració per la immoralitat, qualsevol ens deixa en estat d'alerta, immòbils, com si la quietud ens protegís de la pudor. L'ordre ha estat sacsejat de tal forma, que pilars polítics que aparentaven molta solidesa, avui estan enquistats. La infàmia que s'associa a l'orgull, sense reconeixement de culpa, ni ansietat. És la vergonya sense vergonya.
Fets quotidians
Va de vides
En la ruta de la vergonya, el terratrèmol corrupte és el màxim verí de l'ànima. Molts sentiments es barregen al mirar enrere, per la feina feta, i també al mirar endavant, per tots els reptes que crèiem pendents
07/11/14 0:00
También en Opinión
- Encuentra sin vida a su compañero de piso en una casa de Sant Lluís
- Detectados tres edificios en Menorca con una fachada ventilada como la del incendio de Valencia
- Persecución policial por la Via Ronda de Maó a un conductor temerario
- Ciutadella pone casi un millón de euros en multas de tráfico por el semáforo ‘radar’ de Ses Palmeres
- Multa a 46 vecinos de Maó por sacar la basura fuera de hora o abandonar trastos en la calle