Tots vosaltres haureu sentit parlar alguna vegada de la 'llei de l'embut', aquella que estableix que l'extrem més ample d'aquest estri per abocar líquids en bòtils sense que sobreïxin va destinat a un mateix i el més estret, als altres. Açò és el que està fent aquests dies el Partit Popular quan considera que la Generalitat de Catalunya està actuant fora de l'ordenament jurídic en continuar la preparació de determinats aspectes de la consulta de dia 9 de novembre i, en canvi, el seu home a les Illes, José Ramón Bauzá, està decidit a mantenir el TIL, tot i la sentència en contra del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) i la recent decisió d'aquest òrgan judicial de no revocar la suspensió de l'ordre del Departament d'Educació del Govern balear de 9 de maig, per la qual desenvolupa el Decret de Trilingüisme i en fixa el calendari d'aplicació.
Una vegada més, el PP i els seus executius a Espanya i a les Illes fan anar la democràcia, les majories, l'imperi de la Llei i les resolucions dels tribunals tal com millor els convé en cada cas. Quim Torres escrivia dilluns passat a l'«Ara Balears» que aquest «desafiament» de Bauzá al TSJIB es produïa gairebé en el mateix moment en què la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría «argumentava que una suspensió cautelar impedirà fer la consulta del 9N al Principat» i després que fos cessada l'anterior consellera d'Educació, la menorquina Joana Maria Camps. La ciutadellenca ha estat la primera víctima política de l'anul·lació del TIL, com el secretari d'Educació, Guillem Estarellas, l'ha seguida, diguem que en l'ordre més tècnic.
En aquest sentit em veig obligat a fer un aclariment: quan Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta, la Llei en què es basava i que el Parlament de Catalunya havia aprovat el fosquet anterior no havia estat encara recorreguda pel govern espanyol davant del Tribunal Constitucional, per la qual cosa l'acte del president de la Generalitat tenia plena cobertura legal. Altra cosa és un decret posterior, de dijous passat, en què Mas nomenava els membres de la Comissió de Control, és a dir l'òrgan que hauria d'actuar com a junta electoral central d'aquesta i altres consultes. En aquell moment, la llei del Parlament ja estava suspesa cautelarment i alguns experts en Dret constitucional afirmen que la cobertura legal abans esmentada no existeix en aquest supòsit.
Però Bauzá pensa tirar pel dret, de la mateixa manera que Mariano Rajoy volia que Luis de Guindos esdevingués president de l'Eurogrup «porque yo lo digo», així, «con dos c...». El president espanyol es va trobar amb la resposta negativa dels Països Baixos, ja que el seu ministre d'Economia i actual president d'aquest òrgan europeu, el socialdemòcrata Jeroen Dijsselbloem, disposa encara de més d'un any de mandat i no descarta presentar-se a la reelecció. A més, quan arribi el moment de nomenar un nou president, estarem a només sis mesos de les properes eleccions generals espanyoles i no és segur que el PP continuï governant i que De Guindos sigui encara ministre d'Economia.
Un nou exemple d'aquesta manera de fer política és la designació proposada de Miguel Arias Cañete com a comissari europeu d'Energia i Medi Ambient. Cañete no va superar el primer examen al què el van sotmetre els eurodiputats i els haurà d'aclarir molt bé els possibles conflictes d'interessos amb empreses del sector pertanyents al seu cunyat (ai, els cunyats...!) i de les quals ell es va vendre les accions quan va presentar-se a les darreres eleccions europees. Pel què es veu, l'exministre d'Agricultura dels governs d'Aznar i de Rajoy, no només peca de diarrees verbals i de comentaris masclistes sinó que els seus interessos econòmics i societaris no són, tampoc, massa transparents.
Parlant d'excessos verbals, trobem dins del govern del PP un altre exemple molt destacat en la persona del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, que condemnava una hipotètica Catalunya independent a «vagar por el espacio sideral por los siglos de los siglos», quan Espanya, pel què els fets ens revelen, no té actualment el pes internacional que els seus dirigents pretenen afirmar. En aquest sentit val la pena recordar que l'anterior comissari europeu, Joaquín Almunia, va ser responsable de dues carteres tan importants com les d'Economia i de la Competència. I Cañete, si acaba sent membre de la Comissió, tindrà una responsabilitat de segon ordre. I, pel què he sentit a dir, estarà a les ordres directes de tres dones!
