Joan Pons Pons28/09/14 0:00
TW

Predir les conseqüències de l'estupidesa, és més fàcil que intentar predir el temps meteorològic. En un escrit anterior titulat «Sal» avançava el caos lingüístic que es crearia si s'obligava als periodistes d'IB3 a fer servir el que s'ha anomenat article salat. Les raons que donava eren d'una obvietat esfereïdora. No existeix un model consensuat per la universitat per aplicar aquest canvi arbitrari i, a més, l'article salat es fa servir de diferents maneres, no només entre illes, sinó que fins i tot entre poblacions vesines. Posava com a exemple Ciutadella i Ferreries. El filòleg Francesc de Borja Moll ho explica molt bé al seu llibret «El dialecte de Ciutadella»: «Tenim en ciutadellenc dos casos típics d'aglutinació de l'article definit amb un substantiu començat amb vocal: lámu (< l'amo) = masover, i savi, s'avia (< s'avi, s'àvia) = avi, àvia. Diem «l'amo de Son Angladó», però també «ha vingut un lamo». Diem «açò és s'avi teu», però també «açò és es teu savi», «prest seràs savi» (= prest tindràs néts)». Així, si hi ha confusió entre dues poblacions només separades per poc més de deu quilòmetres, com no n'hi ha d'haver en tot el territori balear? És d'una evidència tan extraordinàriament diàfana que denigra la màgia científica de la profecia. S'ha d'afegir-hi una altra raó de coherència i de justícia interna. A Pollença es conserva l'article derivat de ILLU, ILLA, si bé amb variants respecte a l'article normatiu (u cap, el cap, u caps, els caps, us homos, els homes...). I són, precisament, les excepcions la tercera raó que contribueix al caos. Saber quan s'han de fer servir -La Mola, el cel, la mar, l'avi que hem vist...- és molt difícil, perquè les rareses no obeeixen a raons d'una coherència lingüística absoluta. Un quart motiu és d'origen ideològic: confondre una part amb el tot. El parlar salat es troba a Cadaquès i a una estreta zona costanera que va del Ter al Tordera i comprèn pobles com Begur, Palafrugell, Llofriu, Mont-ras, Els Masos de Pals, Palamós, Castell d'Aro, Vall-llobrega, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret de Mar.

Noticias relacionadas

Cernedor (490)

Más noticias relacionadas

Així, els responsables polítics insulars, llancen els locutors i presentadors a l'arena del descontentament i al de la contradicció segura: els habitants de Pollença se sentiran exclosos i, en canvi, els catalans que viuen a les localitats esmentades se sentiran, quan venguin a les nostres precioses illes de vacances, ensabonats com no se senten quan, per exemple, veuen TV3 i els seus canals satèl·lits que fan servir el també anomenat article literari. Qui ho havia de dir. Discriminant un segment de població balear i distingint una porció ciutadana catalana. Grotesc i un doble caos. L'objectiu, no obstant, continua sent el mateix: fragmentar, discriminar, ridiculitzar i, des de fa poc temps, humiliar parlants professionals tot posant-los davant els fusells de les càmeres de televisió. No sé quant de temps aguantaran aquests nous herois involuntaris de la llengua catalana. De totes maneres, els resultats perseguits comencen a donar els seus fruits com a pogut constatar el VII informe sobre la situació de la llengua catalana (2013) que l'Institut d'Estudis Catalans, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua van presentar fa unes setmanes. I les conclusions són: una involució sense precedents allà on governa el Partit Popular després de la croada contra el reconeixement, la protecció jurídica i la normalització lingüística de la llengua catalana. Víctimes a part (mestres, professors, alumnat, pares de família i, des de fa un temps, locutors i presentadors públics de la televisió) jo som optimista. No per l'anul·lació d'aquesta setmana, per part del TSJIB, del decret del Govern que regula el TIL, sinó perquè no es pot governar contra el poble. José Ramón Bauzá va guanyar les passades eleccions autonòmiques per un cúmul de casualitats que, per qüestió d'espai, no enumerarem. En aquest sentit, el president em recorda aquell aset del poema «El burro flautista» de l'espanyol Tomás de Iriarte: «Esta fabulilla, / salga bien o mal, / me ha ocurrido ahora / por casualidad. /Cerca de unos prados / que hay en mi lugar, / pasaba un borrico / por casualidad. / Una flauta en ellos / halló que un zagal / se dejó olvidada / por casualidad. / Acercóse a olerla / el dicho animal, / y dio un resoplido / por casualidad. / En la flauta el aire / se hubo de colar, / y sonó la flauta / por casualidad / «¡Oh!», dijo el borrico. / «qué bien sé tocar! / y dirán que es mala / la música asnal (de Bauzá)!» Sin reglas del arte, / borriquitos hay / que una vez aciertan / por casualidad». Per a no fer fada una faula que tots coneixem m'he permès introduir-hi una petita variació puntual. Fat. Divinitat o força desconeguda i ineludible, que, segons els pagans, fixava per endavant la successió. Mancat de seny, no entenimentat. A les Illes Balears també significa tancat de sal o de sucre, i en general d'allò que dóna sabor agradable; insípid. Antigament, dolent, desgraciat; castellà malhadado.