La setmana passada us parlava dels gairebé dos milions de persones que van sortir al carrer a Barcelona en suport a una consulta que permeti el poble de Catalunya decidir el seu futur. També us deia que 3.500 ciutadans, segons els Mossos d'Esquadra -la Guàrdia Urbana tarragonina eleva aquesta xifra fins els 7.000- van concentrar-se a Tarragona en sentit contrari, és a dir en defensa de la permanència de Catalunya dins Espanya. I concloïa la meva anàlisi tot reflectint l'immobilisme de tots els partits polítics de l'arc parlamentari català pel què fa a aquesta qüestió.
Avui voldria centrar-me, perquè crec que és de justícia, en els qui van quedar-se a ca seva. En els cinc milions i mig de catalans i catalanes que alguns anomenen la majoria silenciosa. I pretenc fer-ho per mitjà d'uns protagonistes indiscutibles de l'estudi de la realitat social; els taxistes. Quan veig per la televisió o escolto per la ràdio les tertúlies sobre l'actualitat general i/o política, sento com molts dels qui hi participen afirmen, en un algun moment del debat: «el taxista que m'ha portat fins aquí em deia que...». En moltes ciutats del món, els professionals d'aquest servei són els qui solen prendre el pols de l'opinió pública sobre qualsevol tema del què es pugui tractar.
En el meu cas, aquests darrers dies he hagut d'emprar per a alguns dels meus desplaçaments per Barcelona aquests vehicles de lloguer públic amb conductor. No us puc assegurar, ara mateix, si és que jo feia cara de tertulià, o aspecte de saber-ne molt de l'anomenat procés català. La qüestió és que, si vaig agafar tres taxis, dos dels taxistes em van demanar la meva opinió sobre la consulta. Podem trobar el motiu d'aquesta interpel·lació en el fet que, en pujar als seus cotxes i comunicar-lis quin era el meu destí, vaig fer-ho, com sempre, en català. O tal vegada la seva incertesa sobre el 9N és de tal magnitud que ells formulen la mateixa pregunta a tots els passatgers que els aturen.
El primer dels taxistes, un home qui, com solen dir els castellans, ya peinaba canas, em va respondre, també, en català i va anar directe al gra: «Què creu vostè que passarà el 9 de novembre?». Jo vaig contestar amb absoluta sinceritat: «Penso que aquesta consulta no tindrà lloc, donat que haurà estat suspesa pel Tribunal Constitucional i, en el seu lloc, el president de la Generalitat convocarà unes eleccions avançades». Tot seguit, vaig matisar la meva resposta: «el que li estic dient no és el meu desig; jo m'he limitat a contestar la seva pregunta i això és el que crec que passarà».
El professional del taxi em va interpretar tot d'una i em va confessar que ell també era partidari del dret a decidir del poble català però que aquesta situació li produïa una notable incertesa «i més ara, que he tingut un nét i em preocupa saber quin futur li deixarem». El que espantava realment el meu interlocutor era que la «desobediència» anunciada per determinats líders polítics obtingués una resposta de força, és a dir, violenta, per part de l'Estat espanyol. «No home, no; això no succeirà», vaig tranquil·litzar-lo. «Una consulta il·legal, feta sense les degudes garanties, no tindria cap valor als ulls de la societat internacional».
El segon taxista, considerablement més jove que l'anterior, se'm va dirigir en castellà. Em va dir, emperò, que ell era català, tot i que els seus pares havien nascut a Extremadura. Molt esverat, va anunciar-me que dia 9 de novembre deixaria el seu vehicle tancat a la cotxeria i que no sortiria per res de ca seva, ben igual que ho havia fet l'11 de setembre. Era evident que se sentia terriblement incòmode amb aquesta situació, que ell no entenia en absolut, malgrat que jo vaig intentar d'explicar-li.
Bona part de la majoria silenciosa té por, pel què podem comprovar, a les conseqüències que comportaria la suposada desobediència civil a la que apel·len uns quants polítics catalans. Recordeu que, no fa massa dies, el ministre García-Margallo, va admetre la possibilitat d'una suspensió de l'autonomia de Catalunya, si s'arribassin a treure les urnes al carrer. Unes declaracions que el cap de la diplomàcia espanyola va matisar posteriorment, segons sembla per ordres directes de la Moncloa. I és que, tal com vaig dir al primer taxista -el del cabell canós-, el govern de la Generalitat i el seu president no se la jugaran amb la celebració d'una consulta il·legal. Altra cosa és si aquest escenari esdevingui o no el millor per a la democràcia i per a l'encaix definitiu de Catalunya dins Espanya.
