L'articulista degà des diari: De Bob a Pedro J. Bosch

Aquell 4 de juny de 1964 un jove alumne d'aquell mític Institut de l'antic Convent de Sant Francesc de Maó, signava amb el pseudònim Bob una columna que va aparèixer amb el titular «Final de curso. Impresiones de un estudiante de bachillerato».

«Desde entonces -ha escrit 50 anys després- la impostura ha continuado hasta hoy, en una especie de relación incestuosa con el periódico de la calle de Gracia, pues no de otra manera puede calificarse una relación amorosa con tus progenitores adoptivos, iniciada en plena adolescencia y consumada cierta Nochevieja en que aquel joven abandonó a su familia biológica para ir a recibir el nuevo año con su padre periodístico, Paco Pons Capó, y sus hermanos linotipistas. El incombustible Biel Fiol es el fiel cronista de la efeméride».

Perquè al llarg d'aquest mig segle, Pedro Jaime Bosch -que va iniciar la seva relació amb el Periodisme, amb majúscula, als 14 anys, de la mà d'aquest gran burgès conservador que és Pons Capó- ha viscut tots els canvis d'aquesta professió: de la tipografia i el plom fus d'aquells dinosaures metàl·lics que eren les linotípies, les platines, el tipòmetre, els cíceros, les piques i els quadratins a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, químiques, líquides, incolores, inodores i insípides.

Una gran revolució que no sabem fins on ens durà i a la que hem de donar resposta com hem fet sempre per a sobreviure en aquest ofici tan necessari com de vegades incomprès: explicar les coses amb professionalitat, amb sentit de la notícia; donar a conèixer allò que els poders no volen difondre, amb preguntes incòmodes que demanen respostes compromeses.

Una època en què les redaccions s'han transformat en laboratoris amb ordinadors silenciosos, imatges digitals, escriptura en pantalla i aquesta funció terrible que abans no permetia el plom que és l'ajustar a caja.

El dubte vital

Pedro J. Bosch manté, encara avui, el dubte vital de si va encertar quan va decidir subordinar el Periodisme -que li brollava de dintre com una vocació immensa- a la Medicina que li venia d'herència, en contacte amb un ambient familiar de metges i vademécums i la il·lusió per continuar la feina del pare.

«Nunca sabré qué hubiera sido de mí si hubiera optado por el olor a tinta en vez del antiséptico», es demana a si mateix.

Però aquest jove maonès, que també va col·laborar al diari Baleares de la mà de Mateo Moragues, va marxar, el setembre de 1966, després d'aquell primer article que avui recordam, a Saragossa a estudiar Medicina.

No va deixar d'enviar al diari MENORCA unes cròniques, titulades «A orillas del Ebro» i també articles per a la «Tribuna Universitaria» que coordinava el recordat i benvolgut Mateu Seguí Puntas. A Saragossa va col·laborar a la revista setmanal esportiva «Oriéntese» amb Luis del Val.

I el 1972 marxa a Palma, experiència mallorquina que explica a «Crónicas de un menorquín en el exilio», fins que retorna definitivament a Menorca l'any 1976, quan ha acabat la seva especialització mèdico-quirúrgica en Oftalmologia.

I aquí permeteu-me que vos desvetlli un vivència personal amb Pedro J. Bosch: en començar els estudis de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona ens vam matricular ambdós, el primer curs 1976-77.

Després d'acudir a les classes en el campus de Bellaterra, anava enviant els apunts i el material didàctic al metge oftalmòleg que, per sempre més, volia ser periodista, però no va poder continuar els cursos posteriors degut a les responsabilitats professionals que el van conduir a ser nomenat cap de secció d'Oftalmologia a l'Hospital Mare de Déu del Toro.

Però la inapel·lable i perserverant vocació pel Periodisme el va dur a acceptar, el setembre de 1981, la responsabilitat de Redactor en cap d'Esports del Diari MENORCA, càrrec que desenvolupà durant un any. Ell mateix ho qualifica com «una experiència periodística inoblidable, però esgotadora, en haver de simultanejar-la amb la professió mèdica» i els seus articles d'Opinió: «Esquitxos» i «Bob`s Corner», que, qualcú ha escrit, van arribar a ser tan consustancials al Diari com el Sr. Bisbe.

Ha publicat articles a «La Vanguardia» i, ha vist reeixit un dels seus objectius més desitjats: col·laborar de forma periòdica a la Tribuna de «El País». També a la revista Jano. Medicina y Humanidades, i a les pàgines del diari «AS», durant dos anys, on només el director Julián García-Candau coneixia i ocultava la seva fòbia blanca; fins que es van adonar a la Redacció de que era un infiltrat del barcelonisme militant.

Menorquí britànic

Pedro J. Bosch, membre de la Societat Espanyola de Metges Escritptors i Artistes, es defineix com a «moderamente socialdemócrata e insumisamente racionalista»; compromès amb la llibertat d'expressió, l'anàlisi, la literatura i la lliure expressió d'idees. Per açò li hauria agradat ser menorquí britànic, tot i que hi exerceix.

Comparteix la vida amb la família i els amics, sempre des de l'escepticisme i la serenitat, que va ser pregoner de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia del 2012. Un pregó on parlà d'un al·lotet que volia ser un bon maonès però mai no ho aconseguia.

I aquest mateix al·lotet va arribar a presidir una entitat científica i acadèmica tan arrelada a la ciutat i a la societat civil maonesa com és l'Ateneu, des de 1995 a 2002.

No sabem si és per coherència o per vessa que manté la seva fidelitat a la lectura, l'escriptura i el futbol; i que necessita una dosi diària d'esport i de gaudi en la contemplació d'aquest fabulós fenomen de la natura que és el port de Maó.

Aquell al·lot ens explica que «mon pare, que era company i amic des doctor Mateu Seguí, me va introduir en el Diari molt jovenet; i allà vaig anar aprenent l'ofici».

«El Diari -afegeix el nostre articulista degà- l'hem de fer noltros, és nostro, dels menorquins. Més enllà dels temes d'Església, és un diari molt obert on es pot dir el que es vulgui. I és molt lliure; hi ha opinions per a tots els gustos. És part de la meva vida i no em sabria entendre a mi mateix sense Es Diari».

Idò avui, donant compliment a un acord aprovat pel Consell d'Administració i la Junta d'Accionistes d'Editorial Menorca, ens hem reunit per reconèixer la fidelitat, la feina i l'esforç de Pedro Jaime Bosch amb el MENORCA, que és el teu Diari, que és el nostre Diari, perquè és el Diari de Tots.

A tu, Pedro, que ets un dels nostres, desitjam i demanam que mantenguis ferma la teva vocació periodística i la teva col·laboració en aquestes pàgines, on el teu nom i la teva signatura formen part dels continguts que donen sentit i pluralitat al MENORCA.

Ara rebràs, de mans del Sr. Bisbe, una reproducció del far, creat per Zaca, el nostre gran dissenyador gràfic i humorista, que és avui el símbol del Diari: un far per donar llum, per orientar i per marcar el rumb de Menorca.

Gràcies, i, en nom de l'empresa editora, enhorabona.

Intervenció pronunciada a l'acte d'homenatge a Pedro J. Bosch amb motiu dels seus 50 anys com articulista del Diari MENORCA.