La idea de canalitzar completament les torrenteres per evitar inundacions no sempre funciona. Perquè quan plou molt, l'aigua encaixonada avança molt ràpidament i pot acabar provocant importants desperfectes. Darrerament plou molt en el desencís ciutadà. I encaixonar aquesta frustració de manera inadequada pot fer més dolent el remei que la malaltia.
Diuen els experts en grans cursos fluvials que convé sempre deixar algunes planes d'inundació, amb prou vegetació, on el riu es desborda quan baixa molt ple, perquè així es frena la força de les aigües i es dóna més temps a una adequada gestió de les moltes tones que la llei de la gravetat farà anar avançant. Hi ha planes que s'inunden, efectivament, però es tracta de zones ja pensades o acostumades a aquesta situació periòdica. Solen ser a més espais d'alt interès ambiental, que amb la seva existència eviten mals majors riu avall.
Alguns estudiosos de la societat sostenen que també és important que la societat tengui vies on poder expandir els seus anhels, les seves inquietuds o el seu desencant. Aquests planes d'inundació social, podríem dir-ne, fan la funció de rebre i acollir una diversitat de sensibilitats que no s'acaben d'amotllar bé en els laterals més encaixonats i previsibles de la institucionalitat oficial.
Aquesta és, en bona part, la funció que han fet -i fan encara- els camps de futbol, alguns programes de televisió o determinades modes. Però ara sembla que ja no basten. Actualment la gent té molts motius per a queixar-se i de cada vegada n'hi ha més que tenen coses a dir.
Ningú pot discutir la comoditat de les zones urbanitzades dels rius. Poder passejar a l'abrig de camins habilitats per no enfangar-se les sabates i tenir la certesa que el riu passarà pel canal que li hem construït a tal efecte, és tranquilitzador i sovint fins i tot relaxant. Però l'error es comet quan es pensa que és positiu expandir aquest model de riu 'domesticat' a tota la seva extensió. Com vèiem abans, si no hi ha planes d'inundació, el dia de pluges fortes l'aigua es pot desbordar per tota la ciutat. D'exemples n'hi ha prou.
Les organitzacions socials moltes vegades acullen o posen veu a gent i a problemàtiques que no troben la receptivitat adequada en els estaments més ortodoxes. Generalment condueixen necessitats o neguits per vies que pacifiquen les conseqüències, malgrat que alguns resultats de la seva acció no violenta puguin resultar igualment incòmodes als que es mouen sempre per la zona més urbanitzada.
Cadascú escolleix el tram de riu que li agrada més. Els més aficionats a la natura preferiran les zones no intervingudes. Els artistes és probable que es decantin per aquells trams alterats de manera molt artesanal, on la petjada humana s'ha anat tapant de vegetació espontània. D'altres es meravellaran de la capacitat dels enginyers per fer grans ponts que aconsegueixen sorprenents equilibris de forces. Al final, segurament que, perquè el riu funcioni bé en la nostra presència, caldrà que totes les variants hi siguin.
També en l'àmbit social, cadascú escull si vol participar i a on. En els darrers anys, l'interès per la política ha augmentat, ni que sigui perquè molts interessos personals s'estan veient perjudicats. Però al mateix temps, ha baixat molt la credibilitat de moltes institucions públiques. És aquesta paraula que ara s'ha posat de moda de la 'desafecció'.
2 la desafecció segurament explica valoracions socials que es venen repetint a molts estudis. La tendència que hem anat veient és devers un 60 per cent de la gent confia en les ONGs, mentre que manco d'un 20 per cent ho fa en els governs. Ja es sap que totes les enquestes tenen desviacions i que les persones no sempre contesten amb la veritat, però les diferències percentuals són destacables.
No és aquest un escenari del que calgui, segurament, sentir-se massa orgullosos. En una situació com aquesta, és fàcil caure en un discurs que desacredita tota la gent que es dedica a la política. Alguns parlen de 'la casta' i posen dins el mateix sac des del ministre que maneja mils de milions d'euros, fins el regidor de poblet que treballa sense partida econòmica.
Més aviat és un escenari incert, perquè s'està produint un buit que no sabem com s'omplirà. I al nostre entorn els moviments socials solen ser encara febles com per influir de manera encertada en l'agenda institucional que veim moltes vegades desatesa o que percebem com mal enfocada.
Certament, la imatge dels més coneguts líders de les organitzacions empresarials, vàries vegades empresonats o imputats per malversació i corrupció, tampoc ajuden a trobar altres referents de credibilitat.
Mentrestant seria bo no demonitzar, com sovint s'està fent, els moviments socials que fan de plana d'inundació per calmar les grans avingudes que la densa pluja d'aquesta desafecció està causant. No sigui que se'ns inundi la ciutat.
