Joan Pons Pons30/03/14 0:00
TW

Sebastià i Joan -l'avi patern i l'avi matern eren tots dos Joan- són els dos noms masculins de la família. El segon és un nom molt popular a Menorca. El primer també és corrent, però no tant. Sant Joan és celebrat amb la festa de cavalls més autèntica que es pot trobar al món. Sant Sebastià és el patró de Palma de Mallorca, la capital de les Illes Balears. Tots dos noms estan connectats a la història de la nostra comunitat des de temps immemorials. A pesar d'aquesta connexió ancestral, la meva generació, tal vegada, és la darrera que està estructurada amb l'ordre tradicional de transmissió dels noms: el primogènit, el nom de l'avi patern; el segon fill, el nom de l'avi matern; el tercer fill, el nom del pare. Canviant els gèneres: la primera filla, el nom de l'àvia paterna; la segona filla, el nom de l'àvia materna; la tercera filla, el nom de la mare. Així ha estat la cadena de comunicació durant milers d'anys. Es forma d'aquesta manera un triangle masculí i un triangle femení de la memòria dels avantpassats que, ajuntats, devien dotar-nos d'una certa, duradora i perduda harmonia. Avi patern, avi matern, pare. Àvia paterna, àvia materna, mare. De totes maneres, i sense saber per què, hi ha un moment en la història que les tradicions agafen un curs nou. El riu continua fluint, però ho fa a través d'una altra branca inexplorada. Ara, aquest ordre onomàstic, el marca la moda. O els gustos personals dels pares. Jo pertany a la darrera generació beneïda amb la doble ve invertida. Per a fer-ho possible, jo també vaig confirmar la traïció i vaig desviar el curs natural de l'afluent onomàstic.

Noticias relacionadas

Cernedor (490)

Más noticias relacionadas

El meu fill hauria de ser de nom Sebastià, però la nostra elecció com a pares es va decantar per Jan. Sebastià és el nom del meu germà. Va néixer al carrer Sant Bartomeu de Ferreries el 29 de març de 1964 i, per tant, ahir dissabte va fer 50 anys. Hi ha gent que menysté aquesta edat rodona. Jo no. Per una banda, et dóna la tranquil·litat que et regala la maduresa. D'altra, la música minimalista de la matemàtica més freda. Cinc vegades deu. La suma del primer nombre parell i el primer nombre senar. Els cinc sentits, l'estrella de cinc puntes, les flors de cinc pètals. Cinc fills: Joan, Francesca, Sebastià, Maria, Roser. I el zero. El no-res aparent que acompanya el cinc. O tot un espai temporal per explorar i omplir. Mentrestant, Francesca es va convertir en Xisca. Sebastià es va acurçar i es va quedar amb les dues primeres i castellanitzades síl·labes. En aquest cas, és el germà que fa dos l'encarregat de dur el nom patern. El vèrtex del triangle invertit. Una responsabilitat molt ben duta, tot s'ha de dir. Envia paquets, capses i caixes a tot el món des del centre de producció de la fàbrica de sabates Jaume Mascaró de Ferreries. És feiner i complidor. Amic dels amics, responsable i lleial. És una mica càustic i fa servir una ironia fina que, a vegades, no és compresa del tot ni per tothom. Està casat amb Milagros Janer i té dos fills: Sergi i Pau. Només té un defecte. És del Barça. El primer regal d'aniversari ja li va fer l'àrbitre del darrer clàssic, l'esblanqueït Undiano Mallenco. Els següents van arribar ahir dissabte 29 de novembre de 2014.

La primavera l'he associada al meu germà nascut quan jo tenia tres anys. Cirerers florits, ametllers esclatants, camps coberts de roselles, però també tanques plenes de vinagrella. Ens barallem, sempre ho hem fet i sempre ho farem; però mai ens hem guardat rancor. Les nostres disputes banals són fum de formatjades. Recuperem forces i arguments per continuar discutint segurs de la convicció que jo mai no el convenceré a ell i ell mai no em convencerà a jo. I aquesta convicció, més que separar-nos, encara ens ha agermanat més. Molts i bons cinquanta anys, Sebastià. Sebastià, nom propi d'home; castellà Sebastián. També és un llinatge i un topònim. Per a la cultura popular, sant Sebastià és advocat contra la pesta. Diuen que si el dia de Sant Sebastià fa bon sol, promet bona anyada de blat. Molts de refranys fan referència al sant. «Per Sant Sebastià, l'oreneta ve i el tord se'n va» (és una variant de «Per Sant Macià...» que és la vertadera data); «Per Sant Sebastià, un pas de marrà (o de milà)»; «Per Sant Sebastià, una hora s'allarga ja»: es refereix a la creixença del dia entre Nadal i la festa de Sant Sebastià.